Resultats de la cerca

És situada a 65 km de Susa i a 40 km de la mar, on actualment s’alça la ciutat d’ El-Djem El lloc, ocupat i fortificat des del segle III aC, esdevingué municipi al final del segle I aC, i colònia sota l’emperador Marc Aureli Còmmode Durant l’Alt Imperi fou el centre de la producció i comercialització de l’oli de la zona i s’enriquí i cresqué extraordinàriament la ciutat cobria una superfície de 150 ha Aquesta esplendor es manifesta en la presència de luxoses residències privades i de grans edificacions públiques, entre les quals destaquen el circ i l’ amfiteatre el segon més…

El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…

El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou…

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de Sant Sadurní…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

Estudià a l’Institut de Tecnologia de Hèlsinki A partir de l’any 1960 collaborà amb Raili Paatelainen Pieksämäki, 1926, en l’estudi que posteriorment s’anomenà Raili i Reima Pietilä La seva obra, escassa però de gran intensitat, s’inscriu en l’organicisme de la tradició moderna d’Alvar Aalto Ressalta l’extraordinària riquesa plàstica derivada d’una concepció arquitectònica on és constant la referència al marc natural Entre les obres més destacades es troben el pavelló finlandès a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i altres obres a Finlàndia, com el centre Dipoli de l’…

Debutà el 1987 Guanyà el Campionat del Món de Rallis el 1990 i el 1992, i fou subcampió els anys 1991, 1994, 1995, 1996 i 1998, sempre acompanyat del seu copilot, Luis Moya, fins el 2003, que fou substituït per Marc Martí Retirat del final del 2004 a mitjan 2005, el 2009 fou campió del món de raids i el 2010, el 2018 i el 2020 guanyà el Ralli Dakar Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes 1994 i la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2001 El 2020 la Federació Internacional d’…

President de l’Associació Numismàtica Espanyola durant 23 anys, fou soci d’honor de l’Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l’Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos Argentina Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans Collaborador de la UNED Autor, entre d’altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 1965, El medio duro 1971, La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya 1971, Glosario de maestros de…

Estudià lleis Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista Cenacle  1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari Jovent Collaborà a Ciutat  1926-28 i dirigí el diari El Pla de Bages També collaborà al setmanari barceloní Mirador , a Justícia Social  amb el pseudònim Màrius Vidal , i a La Publicidad , on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí…

El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els…