Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
Pranab Mukherjee
Política
Polític indi.
Fill d’un destacat activista per la independència i parlamentari de l’estat de Bengala pel Partit del Congrés , al qual ingressà els anys seixanta, es graduà en dret, ciències polítiques i història a la Universitat de Calcuta Després d’uns quants anys a l’administració i d’exercir de professor en un institut d’ensenyament superior, el 1969 fou elegit membre de la cambra territorial pel Partit del Congrés, dins del qual esdevingué un collaborador de la màxima confiança d’ Indira Gandhi com a organitzador i conciliador de les diverses faccions Reelegit els anys 1975, 1981, 1993 i 1999, l’any…
Humayun Ahmed
Cinematografia
Escriptor, guionista i director cinematogràfic bengalí.
Graduat en ciències químiques a la Universitat de Dacca, on fou professor, obtingué el doctorat en química de polímers a la Universitat de North Dakota EUA, però després de la publicació de la seva primera novella, Nondito Noroke ‘A l’infern feliç’ 1972, guardonat amb el premi Lekhak Shibir als escriptors progressistes, es dedicà a la creació literària Escriptor extraordinàriament prolífic —se li atribueixen unes dues-centes obres entre novelles, assaigs i drames—, aconseguí una difusió sense precedents gràcies als seus retrats de la classe mitjana de Bangladesh, al sentit de l’humor i a la…
Xavier Xirgo i Teixidor
Periodisme
Periodista.
Fill del regidor i activista cultural cassanenc Joan Xirgo, és llicenciat en magisteri per la Universitat de Girona i en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on obtingué un màster en societat de la informació i el coneixement Professor associat de la Universitat de Girona, hi impartí durant set anys comunicació escrita, i teoria i tècniques de les relacions públiques, i també cursos de postgrau La seva carrera periodística ha estat sempre vinculada al diari El Punt , del qual fou corresponsal a la comarca de la Selva i a l’Alt Maresme, cap de les seccions de Països…
Martín Caparrós
Literatura
Periodista i escriptor argentí.
Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i collaborà amb mitjans com El País Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria 1984, No velas a tus muertos 1986, El tercer cuerpo 1990, La Historia 1999, Un día en la vida de Dios 2001, Valfierno 2004, Premio Planeta…
Michel Sleiman
Política
Militar i polític libanès.
De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…
Editorial Gustau Gili
Editorial
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard…
Geheime Staatspolizei
Història
Policia política de l’estat nacionalsocialista alemany.
L’origen consistí en la creació d’un òrgan prussià 1933, encarregat a Hermann Göring, i d’un òrgan bavarès 1934, confiat a Heinrich Himmler, però l’organització definitiva fou obra de Himmler i Reinhard Heydrich el 1936 La Gestapo restà estructurada com a cos policíac únic del Reich i fou dividida en policia d’ordre Ordnungspolizei i policia de seguretat Sicherheitspolizei Esdevingué, així, la força repressiva nazi més important i disposà de mitjans illimitats per a aconseguir els seus fins les seves decisions no necessitaven l’aprovació dels tribunals de justícia, i així pogué anihilar…
Festes Modernistes de Sitges
Cartell d’Alexandre de Riquer per a l’estrena de l’òpera La Fada , de Massó i Torrents i Enric Morera (1897), a les Festes Modernistes de Sitges
© Fototeca.cat
Folklore
Nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…
Confederació del Rin

La Confederació del RIn
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà, del 1806 al 1813, diversos estats alemanys.
Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i de Jeroni Bonaparte amb…