Resultats de la cerca
Es mostren 119444 resultats
Castell d’Avinyó (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995 En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger El castell degué passar per força vicissituds al…
Santa Margarida de les Amenolelles (Collbató)
Art romànic
El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa…
Sant Salvador de Llec (Estoer)
Art romànic
L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849 consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres conreades i ermes,…
Aleksandr Nikolajevic Cerepnin
Música
Compositor i pianista rus.
Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…
Aleksandr Nikolajevic Serov
Música
Compositor i crític musical rus. Introductor de la crítica moderna a Rússia
Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…
Ramon Vilanova i Barrera
Música
Compositor, director i organista català.
Vida Començà els seus estudis amb J Ferrés a Barcelona i els continuà amb J Domènec a Berga, on la seva família s’havia installat durant la guerra del Francès El 1814 retornà a Barcelona, i tingué com a mestres F Queralt i de M Ferrer Aviat començà a destacar com a compositor, primer d’obres religioses com la Missa pastoril , que estrenà el 1828 Aquesta fou, pel que sembla, una de les seves obres de més anomenada i, segons J Llongueras, encara s’interpretava a Barcelona al principi del segle XX El 1829 anà a estudiar a Milà, on, com recull la premsa de l’època, fou contractat com a director…
Pau Esteve i Grimau
Música
Compositor català.
Vers el 1760 s’establí a Madrid i l’any següent compongué una tonadilla a duo, El pozo , que li suposà un èxit considerable El 1765 estigué al servei del duc d’Osuna, a qui dedicà les seves primeres obres Tres anys després, en una publicació de textos musicats, s’autodenominà " maestro de capilla catalán y de casa del Excmo señor duque, señor don Pedro de Zoilo Téllez Girón, duque de Osuna, mi señor " També escriví obres per a membres de la família reial i, per exemple, el 1769, amb motiu de l’aniversari de l’infant Gabriel, compongué la sarsuela Los zagales del Genil o La espigadora , amb…
Emilio de’ Cavalieri
Música
Compositor i diplomàtic italià.
Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590 les seves…
Jefim Golišev
Música
Compositor i pintor rus.
Estudià violí amb L von Auer, instrument en el qual destacà com a nen prodigi També realitzà estudis de pintura, primer amb el seu pare i després a Odessa El 1909 s’installà a Berlín, on ingressà al Sternsches Konservatorium El 1914 compongué un Trio per a cordes , escrit en una variant del dodecatonisme, en què cada nota té una durada distinta A Berlín fou un dels fundadors del Grup Novembre 1918-19, integrat per pintors dadà, i també un dels signants del Manifest Dadaista del 1919 Durant les exposicions realitzades per aquest corrent interpretà algunes de les seves obres, com ara…
Marius Petipa
Música
Ballarí, coreògraf i pedagog francès.
Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de…