Castell d’Avinyó (Avinyonet del Penedès)

Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere.

Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte. Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger.

El castell degué passar per força vicissituds al començament del segle XII. Segurament la fortalesa fou enderrocada en la ràtzia dels almoràvits del 1108. Per aquesta raó, Ramon Berenguer IV el 1156 donà a Berenguer d’Avinyó el puig anomenat Avinyó perquè hi edifiqués cases i un castell. Alguns anys més tard, el 1194, Alfons el Cast, des de Narbona, concedí a Guillem de la Granada el seu castell d’Avinyó, juntament amb la vila i la parròquia. El terme passà tot seguit al monestir de Poblet per deixa testamentària del mateix Guillem de Granada l’any 1198, excepte els delmes, que foren llegats al Temple. El 1227 l’abat de Poblet va vendre el castell al bisbe de Barcelona i aquest, en el seu testament del 1241, el cedí a la Pia Almoina de Barcelona.

Tot i que durant el segle XIV encara hi tenien drets l’Almoina de Barcelona i la família Avinyó, al segle XVII el terme era de patrimoni reial i ho continuà essent fins al segle XIX.