Resultats de la cerca

Aquesta església tingué una vida molt curta Fou la parròquia particular dels súbdits del comte d’Urgell, el qual el 1168 convertí la mesquita d’Alcoraça en una església dedicada a sant Vicenç “ unum cassale in urbe Ilerde que fuit de ipsa meschita que modo vocatur ecclesia Sancti Vicenti in loco ubi dicitur Alcoraza iuxta portam de Garden ” Apareix esmentada en l’ Ordinatio de l’església de Lleida del mateix any L’any 1181 Ramon Renard va vendre a Guillem Reinad unes cases vora l’església de Sant Vicenç Vers el 1197, la parròquia de Sant Vicenç fou…

Situació Façana de ponent, barroca, de l’actual església de la Pietat, al costat de la qual hom pot veure la façana de l’església romànica de Sant Sadurní M Anglada L’església de Sant Sadurní es troba a la part alta de la ciutat antiga, vora el castell dels Montcada Avui és dins l’actual església parroquial de la Pietat, a la plaça Vella, a la cantonada amb el carrer de Sant Sadurní Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,4 31 tdg 384424 MAB Història…

L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres…

L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església…

La primera menció de l’església de Sant Martí de Polinyà, avui desapareguda, consta en un regest del segle XVII d’un document perdut amb data de 26 d’agost del 1145, corresponent al testament de Jaume de Palomar, que li féu algunes deixes Posteriorment, també és esmentada el 10 d’abril del 1206 com a pertanyent a Arnau de Riu-sec, que la tenia en feu pel monestir de Sant Cugat Així mateix, el 1233, la tingué com a feudatari del monestir vallesà el fill d’aquell Bernat de Riu-sec, i també l’hereu d’aquest, Berenguer de Riu-sec, el 1242 Més endavant, i amb la doble…

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Es té notícia de l’existència d’una església dedicada a Sant Sadurní al començament del segle XI, per la venda d’un alou feta el 29 de setembre de l’any 1016, situat “al davant d’Egara i de Sant Sadurní” Sabem també que amb les pedres procedents de l’enderroc d’aquesta església i de la de Santa Eulàlia, l’any 1601 es va construir el pont de Sant Pere, amb la deguda autorització del bisbe Coloma, atès que totes dues esglésies estaven profanades

Format de tres mots sant, senya i contrasenya, varia cada dia A l’origen hom començava pel nom d’un sant

L’antiga parròquia de Sant Joan, que havia estat del monestir de Sant Pere de Rodes, passà a sufragània de la de Castelló d’Empúries 1596

Les ruïnes d’aquesta església, cobertes per la vegetació, són al nord-oest de Palairac, al sud del serrat de la Glèisa A prop, una antiga cleda anomenada Sant Ciscle ha perpetuat l’hagiotopònim de l’església abandonada No es coneixen esments textuals medievals d’aquesta església Al segle XVI, però, apareix citada com a capella capella Sanctorum Assiscli et Victorie i sota la dependència de l’abadia de Santa Maria de la Grassa El mapa realitzat per C F Cassini al segle XVIII senyala a l’indret una església en ruïnes amb el nom de Sant Assiscle, que després ha…