Resultats de la cerca

Fill de l’illustrador Newell Convers Wyeth, conreà el paisatge rural, sol o amb personatges, de la seva Pennsilvània natal i de Maine, on menà una vida reclosa i mai no abandonà, i també el retrat, sempre recercant l’expressió de la solitud dins un simbolisme molt mesurat, tot evocant ambients severs, estàtics i inquietants Tècnicament recercà els punts de vista més insòlits per als seus paisatges, dins un estil molt acurat i minuciós, i sobresortí en la pintura al tremp d’ou La seva obra més famosa és Christina's World 1948, que junt amb American Gothic 1930 de Grant Wood o Night Hawks 1942…

Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…

Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar  i incorporà el seu fill  Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí…

Fou patge al servei de la cort 1536, però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar 1540 i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el collegi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hellenista Dorat Allí es formà el nucli de la futura Pléiade , anomenada llavors Brigade Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française 1549, manifest escrit per d Bellay Les primeres obres, Odes 1550-52, inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé inassequibles al…

Després d’haver jugat al KK Zadar croat, l’any 1992 fitxà per l’Stefanel de Trieste, amb el qual guanyà el seu primer títol de Lliga el 1995, quan el club s’havia traslladat a Milà Més tard jugà dues temporades al Real Madrid, que guanyà la Copa Saporta el 1997, i a partir del 1998 ho feu en el Panathinaikós grec, equip amb el qual conquerí tres títols de Lliga consecutius 1999, 2000, 2001 i dos cops l’Eurolliga 2000, 2002 Parallelament, es consolidà com un dels jugadors indiscutibles de la selecció de Iugoslàvia, amb la qual guanyà dues vegades el Campionat del Món 1988, 2002 i en tres…

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall  i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys, durant els quals…

Participà 1936-39 en la Guerra Civil Espanyola com a sergent d’aviació de l’exèrcit republicà, acabada la qual hagué d’exiliar-se a França, on fou internat en camps de treballs francesos Amb la invasió alemanya del sud de França fou fet presoner pels alemanys, i abans de finalitzar la Segona Guerra Mundial fugí  De formació autodidàctica, s’establí a França i treballà durant set anys al servei d’aerodinàmica de l’empresa estatal francesa SNIAS, constructora d’avions, helicòpters i coets, càrrec que abandonà per dedicar-se a l’escriptura científica Secretari general de redacció de la Librairie…

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets que responen a…

Estudià dret Afiliat el 1963 al SPD, en presidí les Joventuts del 1976 al 1980, any en el qual fou elegit diputat al Bundestag fins el 1986 Cap de l’oposició al parlament de la Baixa Saxònia 1986, el 1990 i el 1994 guanyà les eleccions al govern d’aquest land A l’octubre del 1998, vuit mesos després de la segona reelecció, abandonà la presidència regional per concórrer a les eleccions generals, que guanyà per majoria relativa Canceller d’un govern de coalició amb els ecologistes, el seu centrisme li reportà tensions tant amb aquests com amb l’ala esquerra del SPD, partit que presidia des del…

Enginyer industrial i professor a l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Barcelona 1965-69, fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya 1989-92 i de diverses empreses Fundador de l’Institut Català de Tecnologia i de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1984 entrà al consell nacional d’aquest partit Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupà la secretaria general de CDC, en substitució de Miquel Roca i Junyent Fou un dels…