Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
intensitat
Fonètica i fonologia
Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.
Així s’oposen, per exemple, les síllabes tòniques a les síllabes àtones, ambdues associades, o no, a d’altres fenòmens correlatius En català hi ha oposició només d’intensitat entre tribu tríbu i tribú tribú en general, però, aquesta diferència sol coincidir amb una reducció vocàlica característica dels dialectes orientals canta káņte i cantar keņtá, compte kómte i comptar kumtá, etc
impuresa legal
Religió
Impuresa de què hom s’ha d’alliberar ritualment si vol participar del culte sagrat i la qual es deriva de factors molt diversos.
Així, hom pot esdevenir impur, entre altres motius, pel comtacte amb objectes sagrats, per certes manifestacions de la sexualitat menstruació, ejaculació, part, etc, per alguna relació amb realitat afectades per la mort cadàver, casa mortuòria, sepulcre, animals morts, per certes malalties com ara, sobretot, la lepra, pel fet de menjar aliments impurs o àdhuc per la participació en la guerra
coordenades cartesianes

coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
En un espai euclidià, coordenades afins respecte d’una referència afí.
En el cas d’una referència, es diu que les coordenades són cartesianes rectangulars Així, tot punt del pla espai P s’identifica amb les seves coordenades x , y x , y , z on cada coordenada representa la projecció de P en l’eix corresponent d’acord amb la direcció dels altres eixos També s’usen referències no ortogonals coordenades cartesianes a l’espai
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Geologia
Organisme de la Generalitat de Catalunya que entrà en funcionament l’1 de febrer de 2014, en substitució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.
Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors
Club Patí Masquefa
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Masquefa.
Fundat el 1971 amb el nom d’Hoquei sobre Patins CN l’Alzinar, fou el successor de la Societat Recreativa i Cultural l’Alzinar, creada l’any 1959 Prengué la denominació actual el 1978 Disposa d’un equip sènior que jugà a primera divisió catalana en diverses etapes, així com d’equips en categories inferiors El 1993 creà la secció de patinatge artístic
Club Nàutic Riumar
Pesca esportiva
Club de pesca esportiva de Deltebre.
Fundat el 2001, inicià les activitats dos anys després amb el suport de la Confraria de Pescadors del port de Deltebre Installà una estructura flotant amb 34 amarradors, que posteriorment s’amplià a 70 Participa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya de spinning mar embarcació, així com en competicions internacionals El 2008 organitzà el Campionat d’Europa de spinning
Josep Coch Arto
Natació
Nedador.
Fou campió d’Espanya absolut dels 800 m superfície de natació amb aletes 1987, així com dels 4 × 200 m amb l’equip de relleus de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, el seu club Internacional absolut, prengué part en la Copa d’Europa de gran fons en aigües obertes i fou preseleccionat per al Campionat del Món 1988
Centre Excursionista Refalgarí
Excursionisme
Club excursionista de la Sénia.
Fundat el 1971, nasqué amb seccions d’excursionisme, espeleologia i alpinisme Posteriorment s’hi afegiren la de piragüisme 1989 i la de curses de muntanya 2005 Promou activitats excursionistes als Ports de Beseit i a la Tinença, així com sortides als Pirineus Des del 2009 organitza la Pujada als Pallerols i des del 2010, la Marató de Muntanya de la Fageda
Josep Maria Esteve
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, els anys cinquanta aconseguí diversos campionats i subcampionats d’Espanya i de Catalunya, així com diverses regates internacionals Concretament, fou campió d’Espanya de iol de dos 1949, i de iol de quatre, tant d’Espanya com de Catalunya 1950 També fou, en dues ocasions, tercer d’Espanya d’outrigger de vuit amb timoner 1956, 1957
Eliza Orzeskowa
Literatura
Novel·lista polonesa.
Fervent defensora del seu país, en les seves obres apareixen tots els ambients i problemes socials d’aquest Així Marta 1870 és de caire feminista, el tema jueu apareix a Eli Makower 1874 i Meir Ezofowicz 1878, els ambients rurals a Nad Niemen ‘Sobre el Niemen’, 1887 i Cham ‘El pagerol’, 1889 i els ambients burgesos a Dwa Bieguny ‘Dos pols’, 1892