Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Joan Amades i Gelats

Joan Amades i Gelats
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Folklore
Folklorista, etnògraf i esperantista.
Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…
, , , ,
Les pluteàcies
La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…
xanguet

Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…
volandera

fototeca.cat
©
Tecnologia
Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, bé al seu extrem o interposada entre dues altres peces, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc, ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
Les volanderes emprades per a assegurar la immobilitat de dues peces solen tenir formes especials per tal de frenar o d’impossibilitar el desenroscament de les femelles o dels cargols, com les volanderes grover o volanderes de molla , de secció quadrada o rectangular i partides radialment i deformades helicoïdalment, les volanderes còniques , per a cargols de cabota aixamfranada, les volanderes dentades , amb dentat interior o exterior, les volanderes d’estrella , etc Són emprades com a juntes algunes volanderes fetes de metalls de baix punt de fusió que actuen com a dispositius…
Paracuellos de Jarama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a l’E de la ciutat de Madrid i drenat pel Jarama.
Hi ha agricultura, ramaderia i petites indústries químiques i metallúrgiques Entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936 hi tingueren lloc les anomenades matances de Paracuellos , en què uns 2500 presos acusats de collaboradors o simpatitzants de la insurrecció militar protagonitzada per Francisco Franco foren afusellats per milicians comunistes i anarcosindicalistes i enterrats en fosses comunes Considerada la pitjor atrocitat perpetrada pel bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, les responsabilitats dels fets han donat lloc a una controvèrsia en la qual ocupa un lloc…
Donald Johanson
Paleontologia
Paleoantropòleg nord-americà.
Cursà estudis a les universitats d’Illinois i de Chicago Entre el 1973 i el 1975 fou un dels directors de l’expedició científica a la regió d’Àfar Etiòpia, on l’any 1974 fou descobert l’esquelet d’un australopitec Australopithecus afarensis de fa més de tres milions d’anys la popular “Lucy” El 1974 es féu càrrec de la direcció de la secció d’antropologia física del Museu d’Història Natural de Cleveland i el 1976 fou designat director d’investigacions científiques del mateix museu Ha publicat diverses obres i treballs sobre l’evolució dels homínids, entre les quals destaca Lucy…
Gustavo Pittaluga Fattorini
Metge espanyol d’origen italià.
Doctorat a Roma 1900, anà a Madrid 1903 i s’hi naturalitzà espanyol 1904 Fou cap del servei central de desinfecció i de la secció de parasitologia de l’Instituto Nacional de Higiene Dirigí la lluita contra les malalties transmissibles a Guinea 1909 i contra el paludisme 1920, particularment al delta de l’Ebre Fou catedràtic de parasitologia i patologia tropical a la Universitat de Madrid 1911 Elegit diputat a les Corts Constituents de la República 1931, s’exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 a França, l’Argentina i Cuba És autor, entre molts altres treballs, de Manual de…
Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels…
Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer
© Parlament Europeu
Història
Política
Polític italià.
Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un…
Diario de Valencia
Portada del Diario de Valencia , òrgan dretà del País Valencià
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou autoritzada…