Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Jordi Domènech i Soteras
Literatura
Poeta i traductor.
Estudià a l’Escola Massana, i treballà com a dissenyador industrial El seu primer poemari, Deu trossos , s’inclogué l’any 1971 dins un volum conjunt d’homenatge a Joan Oliver, Pere Quart, I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment, ja sota el títol definitiu Un poema en dez anacos , es va publicar a Galícia l’any 1974 en edició anotada i bilingüe gallec / català El seguiren En comptes de la revolució 1984, premi Josep López-Picó 1983, La llei del parèntesi o tota precaució és poca 1994, una breu mostra en prosa d’una obra aforística més extensa, Història de l’arquitectura 1995 i…
,
Jean Renoir
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…
Federico Fellini
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà del neorealisme i inicià…
Luis Feito López
Pintura
Pintor castellà.
Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una retrospectiva…
Venanzio Rauzzini
Música
Sopranista i compositor italià.
Començà els estudis musicals a Roma vers el 1750, i set anys més tard entrà com a sopranista a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat Durant la temporada 1764-65 debutà a Roma en l’òpera Il finto astrologo , de N Piccinni, i el 1766 tingué el seu primer paper de protagonista, a Venècia, en el Sesostri de PA Guglielmi Aquest mateix any es traslladà a Munic, al servei de l’elector Maximilià III, per al qual treballà fins el 1772 Amb el temps s’afermà com un dels millors castrats de l’època Durant la seva estada a Munic compongué les primeres òperes Piramo i Tisbe 1769 i L’eroe cinese…
Nicolas Formé
Música
Compositor i cantant francès.
Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble cor 1638…
Higini Arau i Puchades
Música
Físic català, especialista en acústica.
Professionalment, ha exercit de consultor acústic i ha treballat sobretot en el disseny de silenciadors, l’aïllament acústic d’edificis i el disseny acústic de sales Entre els anys 1982 i 1989 ocupà el càrrec de director del Laboratori General d’Assaigs i Investigació, que depengué primer de la Diputació de Barcelona i, després, de la Generalitat de Catalunya Durant el període 1989-92 impartí cursos de doctorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona És membre, entre altres institucions, de la Sociedad Española de Acústica, de l’Acoustical Society of America i de la New York Academy…
Esteban de Arteaga
Música
Escriptor i historiador de temes musicals castellà.
Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale italiano dalla…
Casey Affleck

Casey Affleck
© Jenfrom Boston
Cinematografia
Actor, director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Germà del també actor i director Ben Affleck , amb el qual ha actuat sovint, el 1993 es graduà pel Cambridge Rindge and Latin School D’adolescent actuà en la sèrie televisiva The Kennedys 1990 i el 1988 debutà en Lemon Sky , de Jan Egleson Posteriorment actuà, entre altres films, a To Die For 1995, de Gus Van Sant, Race the Sun 1996, de Charles T Kanganis, Chasing Amy 1997, de Kevin Smith, Floating 1997, de William Roth, i Good Will Hunting 1997, també de Gus Van Sant S’inicià com a actor protagonista amb Desert Blue , de Morgan Freeman 1998, i mès tard actuà a Gerry 2002, de Gus Van Sant,…
Paolo Uccello

Retrat d'un home jove (1430-45), de Paolo Uccello (Museu de Belles Arts, Chambery)
© Corel
Pintura
Pintor italià, conegut també amb el nom de Paolo di Dono.
Després d’una estada al taller de L Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto 1436, Santa Maria dei Fiori, on donà forma a la seva teoria de la perspectiva els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat És per això que les seves obres, entre altres les Escenes de la Vida Monàstica 1439-40, San Miniato al Monte, Florència, Sant Jordi i el Drac 1440, National Gallery, Londres, la Creació , el…