Resultats de la cerca

Fou el primer autor en llengua vernacla, i és considerat pare de la literatura polonesa De línia satírica, empra la ironia per a fustigar els defectes dels seus contemporanis amb finalitat moralitzadora, en un estil simple i colloquial De la seva obra, en vers i prosa, cal destacar Postylla 1577, Zwierzyniec ‘El bestiari’, 1562, Zwierciadło ‘El mirall’, 1568, i un tractat filosoficomoral en prosa Żywot człowieka poczciwego ‘Vida d’un home de bé’, 1558, la seva obra cabdal

Fou canonge de Guissona Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia En 1610-20 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de màximes en vers Selva de vàries sentències, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències, 1623

Eclesiàstic, fou un humanista culte Escriví comèdies L’Opera d’Aubais, Lo tresaur de Substancion i la novella Istòria de Joan-l’anpres , sobre la vida camperola en vers escriví L’Odissèa travestida i L’Eneïda de Cèlanòva, on transportà herois i fets èpics a un medi rural Lo Sèti de Cadarossa ‘El setge de Cadarossa’, poema heroicocòmic, és una sàtira rabelaisiana del clergat i dels monjos La seva obra francesa és abundant i en una gran part inèdita

Segons Eusebi de Cesarea, era nadiu d’Alexandria, on ensenyà i predicà vers els anys 120-140 Anteriorment algunes fonts el situen a Pèrsia Volia fer remuntar les seves doctrines fins als apòstols Pere i Maties Hom troba referències a les seves obres, totes perdudes llevat d’alguns fragments de comentaris a l’Evangeli, en les dels apologistes cristians que volien refutar-lo, on s’exposa una cosmologia emanatista, una antropologia dualística i una moral força austera

Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Tingué nombrosos càrrecs d’assessor del govern comunista Partidari d’un socialisme descentralitzat i amb un mercat controlat, fou separat de tota mena de càrrecs i del partit comunista a mitjan 1968, i emigrà a la Gran Bretanya La seva obra principal, Ogólne problemy funkcjonowania gospodarki socjalistycznej ‘Problemes generals del funcionament de l’economia socialista’, 1961 fou considerada la millor exposició teòrica de les reformes econòmiques vers un socialisme descentralitzat El 1982 publicà Economic History of Communist Eastern Europe

S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa

Antiga capella situada més amunt de Can Company, en un entreforc de torrents, on A Gallardo en va veure les ruïnes el 1932 Sembla anterior al segle XIII i es diu que depenia del monestir de Jonqueres El 1404 tenia un benefici fundat ja d’antic Es va aterrar i abans del 1794 Manuel Riba la va traslladar vers el costat del mas Company Va quedar sense culte al segle passat i ara només en resten alguns vestigis

Les primeres notícies del castell d’Aleny daten del 1085, data en què surt esmentat el terme d’aquesta fortalesa en un document de venda d’un alou al monestir de Sant Vicenç de Cardona El 1193 Guillem Bernat traspassà el castell d’Aleny a l’abat de Sant Vicenç de Cardona Segons el fogatjament conegut com el de les Corts de Cervera, datat vers l’any 1378, aquesta fortalesa encara romania en poder de l’abat de Cardona