Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Jean Pérreal
Pintura
Pintor francès.
Documentat a Lió el 1483, a Milà el 1499 i a Anglaterra entre el 1514 i el 1519 Fou conseller artístic de Margarida d’Àustria i treballà com a decorador, miniaturista, retratista i dissenyador sepulcres de Filibert II de Savoia i de Margarida de Borbó Hom desconeix la seva signatura i, per tant, cap obra seva no pot ésser fixada amb seguretat Entre les que li són atribuïdes cal assenyalar els retrats de Carles VIII i d' Anna de Bretanya ~1495, Bibliothèque Nationale, París i el de l’escriptor Pierre Sala 1500-05, British Museum, Londres
Victòria Eugènia de Battenberg
Història
Reina d’Espanya.
Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial
Balduí I de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1204-05), comte de Flandes (Balduí IX: 1194-1205) i comte d’Hainaut (Balduí VI: 1195-1205).
Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats 1195 Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França Pel tractat de Péronne 1200 obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis 1205, fou probablement mort per orde del tsar búlgar Fou succeït pel seu germà Enric I
Yanfu
Història
Lingüística i sociolingüística
Traductor i erudit xinès.
Estudià a l’acadèmia naval de Machiang, i rebé instrucció a Anglaterra, on descobrí els filòsofs anglesos i s’interessà pel sistema social i de govern Tornà a la Xina 1879, i restà uns quants anys a les acadèmies navals de Machiang i Tientsin Defensor d’una política de reformes i d’una monarquia constitucional i difusor del darwinisme i el liberalisme, exercí una considerable influència en el moviment reformista del 1898 D’entre les seves traduccions cal destacar Evolution and Ethics , de ThHuxley, i Wealth of Nations , d’Adam Smith, a més de diverses obres de Herbert Spencer,…
neomaltusianisme
Sociologia
Demografia
Doctrina social i demogràfica, continuadora de la teoria de R.Malthus (maltusianisme), que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d’evitar la misèria.
Com el maltusianisme, recomana l’autocontenció de la reproducció, però acceptant i fomentant l’ús d’anticonceptius que Malthus rebutjà per immorals S'inicià a Anglaterra al final del s XIX, articulat entorn de l’anomenada Lliga Malthusiana, però en poc temps es crearen organitzacions similars a tot Europa i a bona part dels altres continents Inicialment enfrontat a les polítiques natalistes oficials de l’època i combatut per l’ortodòxia religiosa, a la segona meitat del s XX esdevingué la ideologia oficial de les polítiques de població als organismes internacionals i en molts…
neokantisme
Filosofia
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O. Liebmann), sorgí a mitjan segle XIX i ha durat fins al segle XX.
Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista
Anthonis Mor
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor retratista holandès Anthoni Mor van Dashorts.
Format a la seva ciutat natal, treballà per a la corona de Castella Viatjà per Itàlia, Portugal i Anglaterra i tornà a Utrecht l’any 1558 El seu estil sintetitza la tradició flamenca i la nova manera italiana, especialment la veneciana, quant a composició i color Els seus retrats, d’una qualitat formal, reflecteixen d’una manera objectiva els trets personals del model i esdevenen capdavanters del retorn de cort de l’època Influí en els pintors del cercle reial de Felip II, especialment JSánchez Coello i Pantoja de la Cruz Hom el coneix també pel nom castellanitzat Antonio Moro
piromorfita
piromorfita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorofosfat de plom, Pb 5
(PO 4
) 3
Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz
Joaquim Vilaplana i Lleonart
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Inicià la seva carrera en l’àmbit de la filologia clàssica, i fou professor de grec a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment es reorientà cap a la lingüística general És doctor en lingüística general per la Universitat de Reading Anglaterra Actualment, és catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Especialitzat en lingüística descriptiva, fonologia i morfologia, és autor de nombrosos treballs, com Elements per a una gramàtica generativa del català 1981, Dialectologia 1996, Entre la dialectologia i la…
witherita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie del grup de l’aragonita, carbonat de bari, amb el 69,6% de bari; molt sovint amb impureses de calci i estronci en substitució del bari.
Cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls que sovint es presenten maclats amb un aspecte pseudohexagonal Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 4,3 Normalment és incolor o blanc, bé que de vegades pot tenir un lleuger color groc És el més important dels minerals del bari després de la baritina BaSO 4 Generalment es presenta associada a la galena i a la baritina en les venes hidrotermals de baixa temperatura N'hi ha jaciments importants a Cumberland i Durham Anglaterra i a Califòrnia EUA També n'hi ha al Camp de Tarragona i al País Basc