Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano,…

És conegut pel fet d’haver introduït importants modificacions en el clarinet al principi del segle XIX Fou, a més, un dels clarinetistes solistes més sollicitats d’Europa Des del 1800 fou músic imperial de cambra a Sant Petersburg El 1807 abandonà Rússia i oferí nombrosos concerts per Europa, en els quals difonia els perfeccionaments que aplicava a l’instrument Del 1815 al 1820 visqué a Anglaterra Müller fou el primer que emprà feltres en els mecanismes de les claus i introduí la brida metàllica per a subjectar la canya al bec, funció fins llavors duta a terme per un cordill A…

Fill de l’arquitecte Franz Suder, estudià composició, piano i violoncel a l’Acadèmia de Música de Munic, activitat que compaginà amb l’assistència a conferències sobre musicologia a la Universitat de Munic Del 1951 al 1960 impartí classes a l’Escola Politècnica Oskar von Müller Les seves obres vocals més importants són l’òpera Kleider machen Leute 'L’hàbit fa el monjo', 1934, estrenada el 1964 i la Festival Messe ’Dona nobis pacem' 1947 També és autor de trenta-sis lieder , tres quartets de corda, cinc sonates per a piano, dues sonates per a violí i piano, un concert per a piano 1938, la…

Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor JS Schröter, estudià a Leipzig amb JA Hiller El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra Es convertí ben aviat en l’admirada musa de JW Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d' Iphigenie auf Tauris 'Ifigènia a Tàuride', 1779, de Gluck També cantà en Die Fischerin 'La pescadora', 1782, obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental Fou autora…

Visqué a Florència del 1670 al 1673 De tornada a Alemanya, entrà al servei de l’elector de Saxònia a Dresden com a primer violinista de cambra El 1681 es traslladà a Magúncia, on romangué fins a la seva mort Juntament amb HIF von Biber, Walther fou el violinista i compositor més important de la seva època a Alemanya i Àustria Escriví dues colleccions de música per a violí, titulades Scherzi da violino solo con il basso continuo 1676 i Hortulus chelicus 1688, on s’aprecia la seva escriptura virtuosística amb dobles i triples cordes Moltes obres dels seus Scherzi són compostes en…

Estudià piano amb Karl Bärmann i composició amb Joseph Rheinberger a la Königlichen Musikschule de Munic En acabar la seva formació esdevingué professor de piano i harmonia d’aquest centre, on el 1903 succeí a Rheinberger en la càtedra de composició Entre els seus alumnes més destacats hi hagué Ernest Bloch Les obres de Thuille -bàsicament òperes, peces simfòni ques i de cambra-, de llenguatge conserva dor en comparació amb el de contemporanis seus com G Mahler o R Strauss, no han quedat en el repertori malgrat la seva excellent factura Assolí un gran prestigi com a teòric en el…

Serví com a organista de cambra a Halle i posteriorment pertangué a un grup de músics actius a Dresden, encapçalats per H Schütz i Ch Bernhard El 1681 era organista i vicemestre de capella a la cort d’Estocolm Del 1683 al 1688 ocupà aquests mateixos càrrecs a Dresden i després tornà a Estocolm, on romangué almenys durant onze anys El 1704 es trobava a Hamburg Ritter fou un organista consumat i un compositor notable d’obres per a tecla i música sacra Una de les seves suites per a teclat mostra similituds amb les obres de Froberger Els seus motets, però, tenen un estil diferent…

Deixeble de JCh Bach, treballà els primers anys de la seva carrera com a flautista, pianista, organista i director d’orquestra El 1794 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau i flautista de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, ciutat on l’any 1804 succeí a JA Hiller com a cantor a l’església de Sant Tomàs Dimití aquest càrrec l’any 1810 i esdevingué mestre de capella a la cort de Weimar La seva producció inclou obres per a piano sonates, variacions, concerts etc, per a flauta, per a orgue, música de cambra i música vocal Fou també autor de diversos mètodes…

Estudià amb Ernesto Kierski, però com a compositor es mantingué autodidacte fins que es perfeccionà amb M Camargo Guarnieri El 1963 anà als Estats Units, on fou alumne de Vittorio Giannini i Aaron Copland En la seva nombrosa producció musical abunda la música de cambra Fou un important compositor de cançons, en les quals utilitzà un llenguatge musical nacionalista Intentà reunir el nacionalisme amb l’atonalisme en la segona i quarta Invenções , per a piano sol La seva suite  Piratininga 1962 rebé el primer premi en la Competició Nacional de Composició del Brasil Entre les seves…

Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…