Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
Gil Gelpí i Ferro
Literatura catalana
Escriptor.
Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del…
Alfred Gallard i Genís
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, traductor i periodista.
Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…
,
Antonio Fraguas y Fraguas
Història
Erudit gallec.
Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es…
Pere de Cervelló i de Queralt
Història
Noble palatí.
Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel,…
Georges Habash
Història
Política
Líder palestí.
De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’…
Salvador Gurri i Coromines
Escultura
Escultor, fill de l’arquitecte Jacint Gurri.
Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo…
Pere Destorrent i Casa-saja
Història
Política
Ciutadà i polític barceloní, anomenat menor per distingir-lo del seu pare, del mateix nom.
Essent molt jove lluità a Ponça 1435 i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452 Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Història
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a…
,
Martí Soler i Vinyes
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Exiliat a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola 1947, estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de México i tipografia a la UNESCO, matèria que impartí des del 1979 a la Universidad Iberoamericana de Ciutat de Mèxic Iniciat de molt jove en feines editorials com a corrector de proves amb el seu pare, del 1959 al 1966 treballà a l’editorial Fondo de Cultura Económica FCE, i aquest any s’incorporà a l’editorial Siglo XXI, de la qual fou subdirector i gerent, entre altres càrrecs, fins el 1993 El 2003 es reincorporà a FCE La seva contribució com…
Alberto Gadea Morraja

Alberto Gadea Morraja (a l’esquerra)
Unipublic
Ciclisme
Ciclista, àrbitre i dirigent.
Competí durant la dècada de 1950 a l’equip Abelló El 1957 es feu àrbitre i deu anys després fou nomenat comissari internacional, el més jove fins llavors El 1968 arbitrà la seva primera cursa, la Volta a Turquia Presidí el jurat tècnic de diverses curses internacionals entre les quals destaquen el Tour de França, la Ruta del Sol, la Vuelta a Espanya, la Volta a Suïssa, la Volta a Catalunya, el Tour de l’Avenir i el Trofeu Agostinho També exercí de comissari en diferents edicions dels Campionats del Món de pista, carretera i ciclocròs Simultàniament, collaborà amb el servei mèdic…