Resultats de la cerca
Es mostren 6916 resultats
AFRICOM
Militar
Comandament militar nord-americà en el continent africà.
Creat el 30 de setembre de 2008, té com a missió coordinar tots els interessos de seguretat dels Estats Units al continent africà i s’insereix en l’arquitectura militar que els EUA tenen desplegats per moltes altres regions del planeta La seva creació obeí a la preocupació dels EUA en l’estratègia de lluita contra el terrorisme, però també pel creixent interès en els recursos naturals del continent Té la seu provisional a Stuttgart Alemanya, des d’on es coordinaren i dirigiren els atacs a Líbia durant els mesos de març a juny del 2011
Consell Nacional d’Arxius
Òrgan consultiu de l’administració de Catalunya en matèria d’arxius.
La seva creació era prevista per la llei d’arxius i documents del 2001, però no es constituí fins el 17 de juliol de 2006 Els 27 membres que en formen part representen àmpliament la professió i la societat És adscrit al departament de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, i té com a atribucions principals la proposta d’actuacions i iniciatives en matèria d’arxius, emetre dictàmens sobre programes globals d’actuació arxivística, projectes de disposicions, normativa tècnica, incorporació de nous arxius al Sistema Arxivístic Català SAC i inclusió de…
SACLANT Undersea Research Centre
Centre de recerca i desenvolupament submarí de l’OTAN.
Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC
Llei Orgànica d’Universitats
Llei 6/2001, de 21 de desembre.
Llei que té com a objectiu millorar la qualitat docent, investigadora i de gestió de les universitats fomentar la mobilitat dels estudiants i del professorat aprofundir en la creació i transmissió del coneixement com a eix de l’activitat acadèmica respondre als reptes derivats tant de l’ensenyament superior no presencial, per mitjà de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com de la formació al llarg de la vida, i integrar-se de manera competitiva, al costat dels millors centres d’ensenyament superior, en el nou espai universitari europeu que comença a…
Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial
Economia
Centre dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne el nivell tecnològic i llur competitivitat.
Creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya, la tasca del CIDEM consistex en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea Té oficines permanents a Brusselles, Nova York, Tòquio, etc Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital a Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives…
Institut de Robòtica i Informàtica Industrial
Centre pluridisciplinari mixt de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Forma part del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Tècniques Avançades de Producció de la Generalitat de Catalunya Té per objectiu dur a terme recerca tecnològica fonamental i preindustrial En aquest sentit, realitza projectes finançats per les administracions, participa en els programes de recerca i desenvolupament nacionals i europeus i estableix convenis amb la indústria El conveni de creació fou subscrit el 1995 i inicià la seva activitat el 1996 El seu camp d’actuació comprèn, entre d’altres, el disseny per ordinador i el dels robots autònoms capaços d’…
Assemblea de les Regions d’Europa
Organisme constituït el 1985 a iniciativa de nou organitzacions interregionals d’Europa que en coordina les regions amb l’objectiu de reforçar-ne la representació al costat de les institucions de la Unió Europea.
Ha tingut un paper destacat en la creació del Comitè de les Regions de la Unió Europea Entre les seves tasques destaquen els treballs del Consell Consultiu de les Collectivitats Regionals, el qual té com a objectiu associar les collectivitats regionals i locals amb vista a impulsar la política regional de la UE i pronunciar-se sobre temes que afectin les regions Així mateix, ha adaptat els seus estatuts per acollir nombroses regions de l’Est, amb les quals té relacions permanents Del 1985 al 1996 J Pujol n'ocupà la presidència posteriorment el càrrec passà al flamenc Luc Van den Brande
El productor
Setmanari
Setmanari anarquista editat i dirigit per Manuel Buenacasa primer a Blanes (novembre del 1925 — gener del 1926) i després a Barcelona (gener-març del 1926;juny del 1930).
Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot…
frener | frenera
Història
Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions
Voluntaris Honrats de València
Organització armada valenciana auxiliar creada el 1794 arran de la Guerra Gran.
Disposà de 26 batallons d’infanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria en total, uns 54 000 homes Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el cos el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el…