Resultats de la cerca

El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb…

Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995,…

El 1937 s’incorporà a l'empresa de concentrats de brou origen del grup Agrolimen, creada per Lluís Carulla , amb qui es casà el 1940 Amb el seu marit esdevingué una destacada mecenes de la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme entre d'altres, fundaren  Òmnium Cultural  1961 El 1973 creà la Fundació Lluís Carulla, dedicada a preservar i promoure la identitat, la cultura i la llengua catalanes i la cohesió social, entitat que, després de la mort del seu marit 1990, presidí fins el 2006 i de la qual esdevingué presidenta d’honor Estigué també estretament…

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària…

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio de historia…

Mestre, pedagog i professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Sàsser 2002, ha estat també editor i llibreter Illustrador dels seus propis llibres, generalment de literatura infantil i juvenil, ha publicat narrativa breu Els catalans no dormim mai 1992 i Rondalles 1998 novelles La torre de l’esperó 1996, Balxa 1997 i Buc 2000 poesia No tinc temps pel Nobel 1990, Isabelleida 1991, Onze cançons d’amor i de guerra 1991, A E I O U 1993, Memòries d’un dia llarguíssim 1993, Comiats 1996 i Per una història del meu poble i de mi mateix 1998 prosa no de ficció…

L’església fou acabada el 1703 La població conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors

Sinibald de Mas i Sans, diplomàtic i escriptor, publica L’idéographie, proposta de llengua universal

En nombre d’uns 20 000, els popoloques parlen una llengua del grup popoloca-mazateca

Viuen de la caça i de la pesca Llur llengua pertany al grup tupí-guaraní