Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Henri Ledroit
Música
Contratenor francès.
Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R Clemencic i P…
Regina Resnik
Música
Mezzosoprano i directora nord-americana.
Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant…
Solange Michel

Solange Michel
©Bénédict de Lucques
Música
Mezzosoprano francesa.
Estudià música a Bourges, abans de matricular-se al Conservatori de París, on estudià cant i on obtingué un segon premi de fi de carrera Debutà el 1936 amb un concert radiofònic, abans de fer-ho a l’Òpera Còmica de París Desenvolupà una intensa carrera a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, teatres dels quals fou membre estable i on al llarg de més de vint-i-cinc anys —fins a la meitat dels anys seixanta— interpretà els principals papers del seu repertori S’especialitzà en el paper titular de Carmen , que representà més de 200 vegades, a França…
simfonia
Música
Terme utilitzat des del final del Renaixement (especialment en italià: sinfonia) per a designar una composició instrumental inclosa com a introducció o interludi en una obra vocal més gran, com ara un oratori, una cantata o una òpera.
De vegades pot estar formada per un moviment breu JS Bach Cantata BWV 4, però també pot tenir dos o més moviments Bach Simfonia BWV 1046a, versió original del Concert de Brandenburg núm 1, probablement escrita com a obertura de la Cantata BWV 208 Al segle XVIII les paraules simfonia i obertura s’intercanvien molt sovint la introducció instrumental del Messies de Händel porta el títol de Sinfonia , però està escrita com una obertura a l’estil francès El tipus italià de sinfonia avanti l’opera s’establí com una successió de tres moviments, ràpid-lent-ràpid Del costum d…
Linde Consort
Música
Conjunt instrumental fundat el 1972 pel flautista Hans-Martin Linde a l’empara de la discogràfica Emi Electrola, que n’auspicià les primeres gravacions.
És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques dels segles…
Mathis Lussy
Música
Teòric suís.
Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical 1874, on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets Per altra banda, els…
Hans Stadlmair
Música
Director d’orquestra austríac.
Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic Compongué un centenar d’obres …
L’Orcagna
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, pintor, escultor i arquitecte italià, documentat a Florència entre el 1343 i el 1368.
Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres atribuïdes són un…
Fieschi
Llinatge patrici genovès, escindit en nombroses línies (dels Torriglia, dels comtes de Savignone, dels de Lavagna, etc), que té per estirp coneguda Ugo, dit Fliscus (s. XII-XIII), el qual li donà el nom.
El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…
Santa Maria, o Sant Abdó i Sant Senén, de Llorenç de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI Confirma també que ja existia en aquest moment el fet que l’any 1076 el vescomte Ramon de Cardona fés donació a Gombau Joan i a altres de la roca anomenada Sancti Laurentii , amb la seva quadra, capellania i ferreria Llorenç acabà formant part de la baronia de Vallbona El bisbe de Vic lliurà a l’arquebisbe Bernat Tort la parròquia de Llorenç entre els anys 1145 i 1154 i des d’aleshores ha pertangut a l’arquebisbat de Tarragona L’església de Llorenç…