Resultats de la cerca

Ernesto Koplowitz Sternberg Gleiwitz, Alta Silèsia 1908  empresari judeoalemany s’establí als anys trenta a l’Estat espanyol fugint del del Tercer Reich, i adquirí una constructora a la qual donà el nom de Construcciones y Contratas CyCSA, que amb els anys es convertí en una de les primeres del sector Del seu matrimoni 1946 amb Esther Romero de Juseu y Armenteros, marquesa de Bellavista, nasqueren les seves filles Esther Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1950 i Alicia Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1952 Després de la mort d’Ernesto Koplowitz 1968, Esther i Alícia es feren càrrec de la…

Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev De retorn, s’establí a Granada fins l’any 1939, que s’embarcà cap a l’Argentina La seva producció pot dividir-se en dos períodes en el primer s’adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements populars estilitzats estèticament s’aproximà a l’impressionisme francès en el camp harmònic i en la instrumentació D’…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i responsable del…

Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus principals…

Vida i obra D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548 Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’ Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles religiosos de…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…

La primera actuació de l’Orquestra Nacional d’Espanya ONE tingué lloc el 31 de març de 1942 al Teatre María Guerrero de Madrid, en un concert dirigit pel portuguès Pedro de Freitas Branco A partir d’aquí, Bartolomé Pérez Casas 1942-47, Ataúlfo Argenta 1947-58, Rafael Frühbeck de Burgos 1962-78, Antoni Ros Marbà 1978-81, Jesús López Cobos 1984-89 i Aldo Ceccato 1991-94 s’han succeït com a directors titulars de l’orquestra Des del gener del 1998, Rafael Frühbeck de Burgos n’és director emèrit El 1966 el Teatro Real es convertí en la seu de l’ONE, emplaçament que abandonà el 1988…

Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…