Resultats de la cerca
Es mostren 16589 resultats
Manuel Garriga Carceller

Manuel Garriga Carceller
CN Sabadell
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Sabadell, s’especialitzà en estil braça Fou campió d’Espanya juvenil en els 200 m el 1969, així com medalla de bronze en els Campionats d’Espanya d’estiu absoluts aquell mateix any Tornà a ser medalla de bronze en els Campionats estatals d’hivern 1970, i medalla d’argent 1971 En una ocasió fou internacional absolut
Xavier Garcia Muret
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, fou dues vegades campió d’Europa d’optimist 1983, 1984 i aconseguí tres ors en equip en els europeus 1983, 1984, 1985, així com una medalla de bronze en el Mundial 1984 Fou campió d’Espanya d’optimist 1985 i campió del món en la mateixa classe 1986 Es retirà el 1994
Josep Maria Esteve
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, els anys cinquanta aconseguí diversos campionats i subcampionats d’Espanya i de Catalunya, així com diverses regates internacionals Concretament, fou campió d’Espanya de iol de dos 1949, i de iol de quatre, tant d’Espanya com de Catalunya 1950 També fou, en dues ocasions, tercer d’Espanya d’outrigger de vuit amb timoner 1956, 1957
Montserrat Aluja Barón

Montserrat Aluja Barón
Arxiu Família Aluja
Esquí
Esquiadora nàutica.
Membre del Club Nàutic El Balís, destacà en l’especialitat de curses A més de diverses competicions estatals, disputà tots els campionats europeus i les Copes d’Europa entre el 1986 i el 1992, així com dos Mundials 1985, 1989 El 1988 es proclamà campiona d’Europa de curses i guanyà el Màster Internacional d’esquí nàutic celebrat a Amposta
Centre Excursionista Refalgarí
Excursionisme
Club excursionista de la Sénia.
Fundat el 1971, nasqué amb seccions d’excursionisme, espeleologia i alpinisme Posteriorment s’hi afegiren la de piragüisme 1989 i la de curses de muntanya 2005 Promou activitats excursionistes als Ports de Beseit i a la Tinença, així com sortides als Pirineus Des del 2009 organitza la Pujada als Pallerols i des del 2010, la Marató de Muntanya de la Fageda
Mutzig
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà d’Alsàcia (França).
És un dels principals jaciments mosterians de l’àrea renana, amb una quinzena de nivells d’hàbitat successius, en els quals s’han documentat llars de foc i murets que separen àrees de funcions diferenciades Excepcionalment ric, s’hi han trobat centenars d’instruments lítics, fabricats amb primera matèria local, amb total exclusió del sílex, així com un volum important de restes faunístiques
goma
Patologia humana
Producció mòrbida en forma de tumefacció limitada.
És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
intensitat
Fonètica i fonologia
Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.
Així s’oposen, per exemple, les síllabes tòniques a les síllabes àtones, ambdues associades, o no, a d’altres fenòmens correlatius En català hi ha oposició només d’intensitat entre tribu tríbu i tribú tribú en general, però, aquesta diferència sol coincidir amb una reducció vocàlica característica dels dialectes orientals canta káņte i cantar keņtá, compte kómte i comptar kumtá, etc
impuresa legal
Religió
Impuresa de què hom s’ha d’alliberar ritualment si vol participar del culte sagrat i la qual es deriva de factors molt diversos.
Així, hom pot esdevenir impur, entre altres motius, pel comtacte amb objectes sagrats, per certes manifestacions de la sexualitat menstruació, ejaculació, part, etc, per alguna relació amb realitat afectades per la mort cadàver, casa mortuòria, sepulcre, animals morts, per certes malalties com ara, sobretot, la lepra, pel fet de menjar aliments impurs o àdhuc per la participació en la guerra