Resultats de la cerca
Es mostren 3291 resultats
Josep Tomàs Ventosa i Soler
Economia
Política
Cormerciant, polític i filantrop.
Molt jove, el 1809, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Matanzas Ràpidament hi adquirí experiència i coneixements comercials en el ram dels teixits i n'obtingué grans beneficis Tingué diversos càrrecs privats i públics —fou alcalde de Matanzas en dues ocasions 1847 i 1852— i es dedicà a activitats filantròpiques La seva filantropia també tingué ressò a Vilanova, on preocupat per l’analfabetisme del seus habitants impulsà tot d’actuacions filantròpiques per erradicar-lo Així, decretada la desamortització dels béns de l’Església, adquirí 1846 uns terrenys que tenien els caputxins i en féu…
Roser Capdevila i Valls
Art
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha rebut nombrosos premis el Serra d’Or d’…
Manuel Castellet i Solanas

Manuel Castellet i Solanas
©
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Format a l’escola de B Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d’homotopia Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un grup per a la recerca en topologia Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general 1990-92, vicepresident 1992 i president 1995-2002 Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i…
Foci
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (858-867 i 878-886).
Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic 869-870 Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca Foci es preocupà per les missions, especialment entre els eslaus…
Pere Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Fill del duc de Sogorb i de Cardona, Enric d’Aragó.
El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid, presidí el consell…
Miquel Mir i Noguera
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i…
Oriol M. Diví

Oriol M. Diví
© Abadia de Montserrat
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Nom de religió del monjo i gravador Pere Diví i Coll.
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a…
Juan Gabriel Vásquez Velandia
Literatura
Escriptor colombià.
Estudià dret al seu país i es doctorà en literatura llatinoamericana a París Des del 1999 resideix a Barcelona És autor de les colleccions de relats Los amantes de Todos los Santos 2001 i Canciones para el incendio 2018, Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana, de la biografia de Joseph Conrad El hombre de ninguna parte 2004 i dels assaigs El arte de la distorsión 2009, Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar 2007, La venganza como prototipo legal alrededor de la Ilíada 2011 i Viajes con un mapa en blanco 2017 En novella ha publicat Los informantes 2004, Historia…
Centre Excursionista els Blaus
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural fundada a Sarrià (Barcelona) el 1920.
destacà pel vessant cultural, si bé també practicà l’excursionisme A l’inici organitzà exposicions i tertúlies reunint pintors, crítics d’art i escriptors, alguns dels quals foren els impulsors del moviment Dau al Set També organitzà activitats d’excursionisme científic a través del Grup d’Exploració i Investigació Espeleològica El 1943 fundà la Comissió d’Investigacions Muntanyenques, que el 1977 es transformà en secció d’Arqueologia i Història Antiga Els anys cinquanta començà a publicar el butlletí de l’entitat, i també diversos estudis culturals Disposa d’una extensa biblioteca i de l’…
,
Raimund Abraham
Arquitectura
Arquitecte i professor austríac.
Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’Institut de…