Resultats de la cerca
Es mostren 2992 resultats
colada
Tecnologia
Operació d’abocar dins un motlle un metall fos.
Segons la manera d’efectuar aquesta operació la colada pot ésser contínua , en què el metall fos cau contínuament en una filera refrigerada, en surt en forma de barra, tub, etc, i és tallada automàticament a la llargada desitjada per gravetat , que consisteix a abocar dins l’embut de fosa el metall fos, que pel seu propi pes passa pel canal de colada fins a emplenar el motlle, bé que presenta l’inconvenient de formar bombolles i bufats ascendent , en què el metall fos entra en el motlle per la part inferior i evita, així, la formació de bufats centrífuga , en la qual el motlle…
María Luisa Muñoz González

María Luisa Muñoz González
FC ATLETISME / MARK SHAERMAN
Atletisme
Atleta especialista en fons.
Competí a les files del Club Natació Barcelona, l’Integra2 l’Hospitalet, la Universidad de Oviedo, el Canal Isabel II i el Club Atletisme Sant Boi, entre d’altres S’entrenà amb Domingo López, Paco Núñez i Luis Miguel Landa, i feu el salt a la marató Assolí els títols de campiona de Catalunya de 10000 m 1990, 1991, 1993, de marató 1992 i de muntanya 2004, 2006 Establí diversos rècords de Catalunya, com el de 3000 m en pista coberta, el de 5000 m, el de 10000 m, el de mitja marató i el de marató També fou campiona d’Espanya de mitja marató 1993 i de marató 2000, i en totes dues distàncies fixà…
Xavier Llobet Sallent

Xavier Llobet Sallent
Arxiu X. Llobet
Triatló
Triatleta.
Competí pel CN Reus Ploms, CN Judizmendi, Mijas Ttiatlón Club, Canal Isabel II, Excellent Team, Passatge Esport i Club Triatló Manresa, i també pels equips Asics Team alemany i Montluçon i Haribo francesos Es proclamà sis vegades campió de Catalunya de triatló i tres de duatló, dos cops campió d’Espanya de triatló 1996, 1999 i un de duatló 2004, i campió sud-americà de triatló 2006 Ha guanyat importants triatlons com el de Barcelona 1994, 1995, 2000, 2001, Fuente Álamo 2000, 2002, 2003, Eivissa 2005 i nou edicions del de Manresa Fou campió dels Tri-Trials a Catalunya 2006, 2007,…
Emili Juncadella Vidal
Esquí
Excursionisme
Pioner de l’excursionisme i de l’esquí català.
Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla Juncadella 3015 m,…
el Palamó
Vila (palamoners; 72 m alt.) del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant.
Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…
Expedients sancionadors contra TV3, Junqueras i Sànchez durant la campanya electoral
La Junta Electoral Central admet el recurs del PP i obre expedients sancionadors contra TV3 per l’emissió del concert per la llibertat dels presos polítics del 2 de desembre i per informar de la manifestació independentista del 7 de desembre a Brusselles La Junta considera que el canal públic català va vulnerar el principi de neutralitat en campanya electoral El 5 de desembre el mateix organisme va refusar la participació d’observadors internacionals i va defensar Televisión Española quan es va negar a emetre l’espot de la CUP en què es reclamava llibertat per als presos polítics…
El director de TV3, advertit pel TC sobre la publicitat de l’1-0
El director de TV3, Vicent Sanchis, rep la notificació del Tribunal Constitucional que l’adverteix que el canal públic català no pot emetre publicitat sobre el referèndum de l’1 d’octubre La notificació es fa extensiva a un miler llarg de càrrecs la Mesa del Parlament, el Govern i alts càrrecs, els 947 alcaldes, els Mossos d’Esquadra i els responsables dels mitjans públics catalans Alguns diaris també renuncien a incloure publicitat institucional del referèndum El dia 14, els tribunals activen una bateria de mesures contra la difusió a internet tancament del lloc web oficial del…
Shikoku
Illa
Illa del Japó.
Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt…
vall de Fergana
Oasi
Gran oasi de l’Àsia central, repartit entre l’Uzbekistan (la major part) i el Tadjikistan.
És regada pel riu Syrdarja i els seus afluents, els quals baixen de les muntanyes que voregen la vall pel nord, est i sud Només un pas estret, obert pel Syrdarja, uneix la vall de Fergana amb les altres regions de l’Àsia central Al sud i a l’est de Fergana hi ha concentrada quasi tota la terra de regadiu El gran canal de Fergana, construït el 1939, recull aigua dels afluents Naryn i Karadarja i la distribueix pel sud de la vall Al nord hi ha pocs sembrats El centre és ocupat pel desert on hi ha la central hidroelèctrica de Toktogul, al riu Syrdarja És un gran nucli productor de…
Estavar
Estavar, a la vall baixa del riu d’Angost, a l’Alta Cerdanya
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat al límit amb l’enclavament de Llívia, estès entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Èguet i d’Angost.
Les principals fonts econòmiques són la ramaderia 300 caps de bestiar boví i 850 d’oví i l’agricultura, sobretot al sector meridional, on el canal de Callastre amb aigua del riu d’Eina rega una extensa àrea Les 197 ha que hi ha són ocupades per prats i farratge 173 ha, cereals 19 ha i hortalisses 3 ha Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX El poble 220 h agl i 61 h diss 1982 1 215 m alt és a l’W del puig de Llívia, a la dreta del riu d’Angost, vora la seva confluència amb el Segre L’església de Sant Julià és romànica s XII conserva restes…