Resultats de la cerca
Es mostren 3756 resultats
Zenòbia
Història
Reina de Palmira (267/268-272).
És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns…
Jaume I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell, vescomte d’Àger i baró d’Alcolea de Cinca, Entença i Antillón (1328-47), fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.
Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A…
Guillem VIII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1177-1202), fill i successor de Guillem VII.
Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva…
Maria Lluïsa d’Àustria
Història
Emperadriu de França.
Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies…
Maria Carolina d’Àustria
Història
Reina de Nàpols i Sicília.
Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al…
Maria I d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1553-58).
Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de Calais Del seu…
Núria Llimona i Raymat
Pintura
Pintora.
Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995…
Guillem Massot i Beltran
Música
Músic.
Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca…
Battenberg
Nom de família i títol principesc alemanys originats arran del matrimoni morganàtic (1851) del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, germà del gran duc regnant de Hessen i del Rin, amb la comtessa Júlia-Teresa Maurikievna von Haucke, que el gran duc creà comtessa de Battenberg (1851) i més tard (1858) princesa de Battenberg, títol concedit per a ella i els seus descendents.
Fills d’aquest matrimoni foren Alexandre de Battenberg , elegit príncep sobirà de Bulgària Alexandre I , Enric de Battenberg mort el 1896, que es casà amb la princesa Beatriu, filla de la reina Victòria I de la Gran Bretanya pares de la reina d’Espanya Victòria-Eugènia de Battenberg , i Lluís de Battenberg mort el 1921, el fill gran, que contragué matrimoni amb Victòria de Hessen, neta de la reina Victòria I Lluís, almirall anglès i primer Lord del Mar 1912, renuncià als títols alemanys el 1917 i adoptà el nom de Mountbatten Fills d’aquest darrer foren la princesa Alícia de…
Azagra
Llinatge d’origen navarrès que exercí la sobirania sobre la senyoria d’Albarrasí
.
Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…