Resultats de la cerca

El despoblat de Pinyana és situat a llevant de Castellonroi, vora la riba dreta de la Noguera Ribagorçana La seva església, emplaçada sobre un petit puig i dedicada a santa Anna, ha estat reconstruïda modernament amb els carreus de l’antiga església romànica de l’indret, que tenia com a titular Santa Maria L’església de Pinyana fou lliurada l’any 1103 a l’abadia de Sant Pere d’Àger pels vescomtes Guerau II Ponç de Cabrera i Estefania, conqueridors del lloc a la darreria del segle XI aquesta donació fou ratificada el 1107 pels mateixos vescomtes i el 1174 per llur besnét Ponç III Guerau Així…

La vila del Pont de Suert és situada a la banda de ponent del terme municipal, a la vall de la Noguera Ribagorçana El topònim del Pont de Suert és indicador dels orígens de la població en primer terme, en oferir la condició del pas del riu, expressa l’emplaçament estratègic com a cap de pont, i en segon lloc, posa en evidència l’entitat matriu d’on sorgí vers el segle XII, és a dir, l’antic castell de Suert pertanyent al monestir de Lavaix des del 1018 La seva església parroquial és esmentada per primera vegada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de…

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li…

Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca…

Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu…

Fundat el 1954 i també conegut com Grup d’Empresa SEAT, reunia els treballadors de la fàbrica automobilística SEAT en activitats socioculturals, recreatives i esportives El 1959 tenia equips d’atletisme, natació, futbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, beisbol, esquí, tir, escacs, tennis de taula i pilota Arribà a tenir fins a vint seccions, la majoria de les quals competien en divisions territorials Les installacions foren inaugurades el 5 de juny de 1960 Constaven d’un camp de futbol amb una pista d’atletisme al voltant, una piscina descoberta i una pista poliesportiva també…

A l’època faraònica, rebia el nom de Seret i avui el d’Istabl ‘Antar És obra de Hatšepsut Comprèn dues sales, la primera de les quals, coneguda com el pòrtic o vestíbul exterior, tenia originalment vuit pilars només n'hi resten tres, distribuïts en dues files En ella hi ha gravat un important text de Hatšepsut que fa referència, entre altres temes, a la dominació dels hikses Un curt passadís condueix a la segona sala, destinada a santuari, sense quasi decoració

En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

Centre comercial cereals, vi, patates, fruita i industrial indústries metallúrgiques, químiques, alimentàries, tèxtils i important nus ferroviari, té un castell medieval i una catedral romànica completada al segle XV El 1937 hi fou obert un dels primers camps de concentració del règim franquista, un dels més representatius i el darrer a tancar-se, l’any 1947 Construït en una superfície d’uns 40000 m 2 , tenia capacitat per a prop de 1200 presoners, però van arribar a acumular-s’hi més de 12000