Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Marededéu de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta corona i sembla que devia…
Sant Cristòfol d’Erdao (Graus)
Art romànic
Situació Detall de l’absis, ornat amb arcuacions llombardes de formes molt evolucionades ECSA - J Boix L’església de Sant Cristòfol és situada a la part més alta del recent despoblat d’Erdao, el qual s’emplaça a migdia del terme, a la solana d’un serrat que vigila la confluència dels barrancs de la Ribera i del de Bafallui, darrere mateix del castell de Fontova Mapa 31-11 250 Situació 31TBG884853 Actualment l’accés és problemàtic, tot i que Erdao era situat en una cruïlla tradicional de camins, entre Merli, Torroella i Fontova Per la carretera local de la Pobla de Fontova a Centernera surt…
Bossost
Història
Terçó i batllia de la Vall d’Aran que, al segle XIII, comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.
Fou subdividit en els terçons o sesterçons de Lairissa i de Bossost dit també de Quate Lòcs
pic de Gasamir
Cim
Contrafort occidental (2422 m) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí (Castell de Vernet) i de Sant Vicenç (Vernet), al Conflent.
Sollana
L’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a Sollana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l’Horta, estès al S de l’Albufera.
El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc…
Palmerola
Poble
Poble i antic municipi del Ripollès agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb el Berguedà.
El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans,…
Ramon Muntaner i Torruella

Ramon Muntaner (2018)
© SGAE
Música
Autor i intèrpret de cançons.
Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer 1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol, Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…
,
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Emblema de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
© Fototeca.cat
Medicina
Institució iniciada a Barcelona de manera no oficial a les reunions que des de l’any 1754 es feien a casa de Josep Ignasi Santponç, amb Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano.
El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…
Antoni González i Moreno-Navarro
Arquitectura
Arquitecte.
El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…