Resultats de la cerca

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano , marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada Compongué bàsicament música de cambra, sense oblidar, però…

Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com…

Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…

Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…

Per delimitar les activitats típicament industrials hom tendeix a dividir el conjunt d’activitats productives en tres grans grups agricultura, indústria i serveis, bé que tant en l’agricultura com en els serveis també hi ha certs tipus d’activitats manufactureres Les activitats que s’apleguen en la indústria han estat dividides en grans grups, que alhora han anat experimentant successives subdivisions així, hom ha arribat a una classificació força detallada d’aquestes activitats productives A títol indicatiu pot servir el primer nivell de desglossament de la tercera “gran divisió” Indústries…

L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’…

Fou nomenat bibliotecari de Perpinyà, on continuà el treball de JP Campagne, fundador i primer conservador de la biblioteca Henry ja havia publicat alguns estudis sobre la Provença A Perpinyà es familiaritzà aviat amb la llengua i la història catalanes L’any 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon et examen critique de l’itinéraire d’Antonin depuis Narbonne jusqu’aux trophées de Pompée , on corregí errors d’èpoques anteriors, però no aconseguí trobar la localització exacta de les restes romanes També escriví unes relacions històriques sobre…

Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les tècniques tradicionals de…

Fou el màxim representant del corrent iconològic que fundaren a Alemanya Aby Warburg i Erwin Panofsky Fill d’una família de llauradors, estudià filosofia i lletres a Madrid, Granada i Sevilla, i s’especialitzà en història d’Amèrica sota la guia de Diego Angulo, americanista destacat i figura cabdal de la història de l’art de l’època Amb una beca del CSIC 1957, inicià els treballs de la seva tesi doctoral sobre l’arquitectura gòtica a la província de Burgos i al monestir de Las Huelgas Estudià també a Heidelberg amb Walter Paatz, que l’imbuí del mètode formalista El 1961 llegí finalment la…