Resultats de la cerca
Es mostren 1308 resultats
dolicocèfal
Antropologia física
Dit d’un individu que té el diàmetre anteroposterior màxim del crani més llarg que el diàmetre transversal màxim i que, per tant, presenta un crani allargat.
L’índex cranial horitzontal d’un dolicocèfal és de 74,9 o menys Predomina en les races mediterrànies, germàniques, nòrdiques i africanes
base dels índexs
Matemàtiques
Valor estadístic emprat com a referència de les expressions que permeten el càlcul dels índexs numèrics, corresponent a la intensitat o a la mitjana de la intensitat d’un determinat fenomen en un lloc i durant un cert període de temps.
En una sèrie cronològica hom anomena any-base l’escollit com a referència i que té assignat un índex, usualment de valor 100
Vicent Badia i Marín
Literatura catalana
Publicacions periòdiques
Dret
Escriptor.
Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en la creació…
,
Miquel Mir i Noguera
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres…
hidrocel·lulosa
Química
Terme introduït per Aimé Girard per a designar les substàncies pulverulentes resultants del tractament de les cel·luloses amb àcids, en determinades condicions de concentració, de temperatura i de durada del procés.
Tenen una constitució química relacionada amb la de les oxicelluloses, i són substàncies reductores d’índex de coure superior al de les celluloses normals
àcid araquidònic
Bioquímica
Un dels àcid gras indispensables, constituent important dels fosfàtids animals, present en petites quantitats al fetge, al cervell i als òrgans glandulars i —en proporcions encara més reduïdes— en els greixos de reserva i en la mantega.
En estat líquid es congela a -49,5°C El seu índex de iode és 333,5 Biològicament és el precursor de la prostaglandina E 2
transferrina
Bioquímica
β-Globulina de pes molecular 90000 que actua en el plasma com a vehicle del ferro trivalent.
En clínica humana hom utilitza l' índex de saturació de la transferrina, la disminució del qual indica eritropoesi ferropènica, i l’augment, anèmies sideroacrèstiques, pernicioses, etc
matriu
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual els elements són col·locats de tal manera que un conjunt ordenat d’enters anomenats índexs, defineix unívocament la posició de cada element i forneix el mitjà d’obtenir accés directe a cada un.
Si el conjunt ordenat d’enters té n elements es diu que la matriu té n dimensions Una matriu amb un sol índex és anomenada vector
surbàhara
Surbahara
© Toth Szabi
Música
Instrument cordòfon pinçat, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma d’esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l’extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita, amb trasts i claviller.
Té quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques i es toca amb un plectre metàllic fixat al dit índex de la mà dreta
clinòmetre
clinòmetre
© Fototeca.cat
Transports
Instrument de bord, usat per a mesurar l’amplitud dels balanços del vaixell, com també l’escora.
Consisteix en un índex, a manera de pèndol, l’extrem inferior del qual es desplaça al llarg d’un cercle graduat situat en el pla transversal del vaixell