Resultats de la cerca

Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…

El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, aquesta…

Situació Exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom pot veure clarament com l’edifici fou sobrealçat al sector de l’absis fins atènyer l’altura de la coberta de la nau L Prat Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau, o també Santa Maria del Grau, és una ermita situada a la banda de ponent del terme, sota del coll de Jou, tocant la rasa de les Valls i Roca Foradada a migjorn, amb Port de Comte al cantó nord-occidental Mapa 292M781 Situació 31TCG822658 A 1500 m de la carretera que va de Sant Llorenç a Solsona surt una pista a mà esquerra —camí del santuari de Lord—, la qual…

Era situat vora l’església parroquial del mateix lloc, però no se’n conserven ni ruïnes Ben altrament, són relativament abundants les notícies documentals que en tenim des del segle XI L’any 1050 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V a Joquetz Guillem Uns anys després, el 1087, Bernat Gispert el traspassava a Guillem Gispert i a la seva muller Godlèn Aquest matrimoni i el seu fill Babot, l’any 1106, signaven una convinença amb Santa Maria de Solsona, en virtut de la qual havien de posseir el castell de la Llena en feu de la canònica solsonina mentre visquessin i, havent mort, semblantment l…

Situació Absis de l’església primitiva, sobreaixecat i encastat dins el nou temple que se li va adossar perpendicularment ECSA - A Roura L’església parroquial de Camporsin és situada a la part antiga de la població, la qual es troba sobre un planell de 666 m d’alçada, a la riba esquerra del torrent de La Ferrèra, afluent per la dreta de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′41″ N - Long 2° 27′37″ E Camporsin és a 22 km al N de Prada per les carreteres D-14 i D-619, i a 4 km al SE de Sornian per la mateixa D-619 PP Història La primera menció documental del lloc de Camporsin és consignada…

Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es…

Fou excomunicat pel fet d’haver damnificat l’abadia de Montmajor i els seus béns Tingué qüestions amb Ramon Berenguer III, per causa d’Avinyó, fins que signà amb ell un tractat de condomini 1125 Es casà amb Garsenda d’Albon

Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló Aquest fou pare…

Situació Únic pany de mur que resta d’aquesta fortalesa J M Masagué L’altiu pany de paret que es conserva del castell de Canals, es dreça al cim d’un turó, de privilegiada situació, a l’oest de Valldoreix Encara que el bosc espès el voreja en bona part, les terres de l’entorn són totes urbanitzades i un dels carrers passa a menys de cent metres d’aquestes ruïnes Mapa 36-16420 Situació 31TDF192902 Per arribar-hi cal situar-se a la plaça de Joan Majó davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Valldoreix, on neix la rambla de Jacint Verdaguer Després de seguir-la durant 2,900 km, es…