Situació
Únic pany de mur que resta d’aquesta fortalesa.
J. M. Masagué
L’altiu pany de paret que es conserva del castell de Canals, es dreça al cim d’un turó, de privilegiada situació, a l’oest de Valldoreix. Encara que el bosc espès el voreja en bona part, les terres de l’entorn són totes urbanitzades i un dels carrers passa a menys de cent metres d’aquestes ruïnes.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF192902.
Per arribar-hi cal situar-se a la plaça de Joan Majó (davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Valldoreix), on neix la rambla de Jacint Verdaguer. Després de seguir-la durant 2,900 km, es troba, a l’esquerra, el carrer del Faisà, pel qual cal continuar. A un centenar de metres, a l’esquerra, enlairada, hi ha la gran muralla del que fou el castell de Canals. (LlFL)
Història
La primera menció del castell de Canals és del segle XII. El 1148 Arnau Gibert, quan testà, feu referència al mas Canals, el qual tenia pel comte. Aquest comte fou succeït per Bernat de Canals, el qual el 1160 jurà fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV.
L’any 1243 Jaume I concedia la jurisdicció del castell de Canals a Adelaida, de la nissaga dels Canals, muller del difunt Pere de Claramunt. El 1306 l’abat de Sant Cugat comprà aquesta fortalesa als Cervelló, i després prengué el títol de baró de Canals.
Actualment aquesta construcció es troba en ruïnes. (EPF)
Castell
Del castell o domus de Canals només resta pràcticament un mur, que fa 14,70 m de llargada per uns 8,50 m d’alçada i que és orientat d’est a oest, a més de les restes d’uns altres dos murs de poca alçada que en principi no defineixen cap estructura concreta, tot i que deixen entreveure una planta amb forma més o menys rectangular.
El mur és un alterós pany de paret que disminueix el seu gruix en guanyar alçada. Comença amb un gruix de 92 cm a la part més baixa, des del sòl actual fins a una alçada d’1,45 m, continua amb un gruix de 71 cm un tram de 5,42 m i acaba amb un gruix de 55 cm al tram més alt, amb el qual assoleix l’alçada total dels 8,50 m que té. Mostra tots els forats que van ser necessaris per muntar la bastida que en va permetre la construcció. En el segon tram de mur i sota mateix de l’últim relleix hi ha una colla de forats de mida diferent als de la bastida i que no traspassen, a diferència d’aquells, tot el gruix del mur. Semblen fets per allotjar els caps de les jàsseres de fusta que devien suportar els cabirons que formaven el forjat del sòl. De fet, aquest sistema constructiu no es repeteix en la planta inferior, si considerem que els canvis de gruix coincidien amb els nivells dels pisos de l’edifici, on les jàsseres, o directament els cabirons, devien descansar directament sobre el relleix.
Aquest mur presenta dues obertures, situades una a cada extrem, en forma d’espitllera rectangular, tot i que la del costat de llevant va ser modificada posteriorment.
Els altres dos murs, que es mantenen en una alçada irregular d’uns 1,40 m, estan disposats en sentit perpendicular a l’anterior mur i estan separats una distància de 9,90 m entre ells. El mur situat a ponent, de 4,16 m de llargada, està lligat al primer mur i en l’extrem oposat a aquest es doblega en angle recte per definir una cambra, actualment mig enterrada, de la qual falta el quart mur de tancament. El mur situat a llevant actualment és independent de les altres estructures i manté una alçada d’1,10 m; és possible observar en el sòl la seva continuïtat cap al primer mur i en direcció contrària, tot i que no es pot veure on acaba. L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposada en filades horitzontals molt uniformes, tot i que en la part baixa les pedres són de mida més gran que les de la resta de la paret.
Hom pot considerar que aquests murs, atesa la seva tipologia constructiva i estructural, formaven part d’un edifici fortificat que va ser construït al segle XII. (JMaM)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 124-125
- Mitjans, 1982, pàgs. 197-198
- Sales, 1985
- Buron, 1989, pàg. 262
- Ferrando, 1987, pàg. 90