Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Gianandrea Gavazzeni
Música
Compositor i director italià.
Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti per Sant’…
Francesco Mancini
Música
Compositor italià.
El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata,…
Giovanni Rovetta
Música
Compositor i cantant italià.
Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com…
Luigi Maria Baldassare Gatti
Música
Compositor italià.
Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart,…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un dels reformadors…
Ivo Pogorelic
Música
Pianista croat.
Quan tenia onze anys es traslladà a Moscou per estudiar a l’Escola Central de Música i, després, al Conservatori PI Cajkovskij L’any 1977 conegué la pianista Aliza Kezeradze, que tingué com a mestra i amb la qual es casà el 1980 Aconseguí sengles primers premis en el Concurs Pianístic Internacional Alessandro Casagrande celebrat a Terni, Itàlia 1978, i el Concurs Internacional de Música de Mont-real 1980 Aquest darrer any es veié implicat en un conflicte en el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia quan Martha Argerich abandonà el jurat, que no volgué atorgar el primer premi a…
Ralph Leonard Kirkpatrick
Música
Clavecinista i musicòleg nord-americà.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i des d’…
Trivulzio
Llinatge noble milanès que apareix documentat al s XI i que donà diversos prelats i cardenals a l’Església i molts polítics i militars distingits en les guerres francoitalianes.
A l’època medieval foren principalment gibellins, i després, en general, enemics dels Visconti Capitanejaren la república ambrosiana, bé que l’abandonaren per seguir el duc sforzesc Francesc I Així, els germans Ambrogio i Erasmo Trivulzio mort el 1459, el darrer dels quals fou condottiere i mariscal general El llinatge es dividí en diverses línies De la línia de Casteltidone , extingida el 1549, cal esmentar Giacomello Trivulzio , que fou un dels negociadors de la pau de Lodi 1454 De la línia de Borgomanero , Antonio Trivulzio mort el 1509, que fou cardenal Teodoro Trivulzio mort el 1551,…
neorealisme
Cinematografia
Moviment cinematogràfic italià que sorgí el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial i del feixisme, i durà fins cap al 1952, quan el profund canvi econòmic, polític i social que experimentà el país canvià les orientacions cinematogràfiques.
Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida…
Caterina d’Aragó
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina