Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
diàspora
Judaisme
Dispersió dels jueus per diverses contrades del món.
La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn
prefectura
Història
Territori governat per un prefecte.
Amb l’administració de Dioclecià, les prefectures foren quatre la de les Gàllies amb seu a Trèveris, la d’Illíria amb seu a Sirmium, i que fou suprimida a la mort de Constantí, la de Roma que, en algunes ocasions, tingué la seu a Milà i la d’Orient, amb capital a Antioquia Cadascuna d’aquestes prefectures estava dividida en diòcesis i diferia de Roma i Constantinoble, ciutats que formaren sempre una prefectura independent
Lluc

Sant Lluc, amb el seu símbol, el bou, pintant el retrat de Maria i Jesús infant (Miniatura del 1524)
Koninklijke Bibliotheek - The National Library of The Netherlands
Cristianisme
Deixeble de sant Pau, autor tradicional d’un dels Evangelis i dels Actes dels Apòstols.
Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre
Maria d’Hongria
Història
Emperadriu de Bizanci i reina de Tessalònica.
Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes
Fortuna
Mitologia
Divinitat grecoromana, àrbitra del destí humà.
Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani
Aleix II Comnè
Història
Emperador de Bizanci (1180-83).
Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina