Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Pasqual Pere Moles i Corones

P. P. Moles, J. Giralt
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fill del llibreter Salvador Moles Deixeble, a València, de Josep Vergara i de Vicent Galcerà, i a Sogorb, de Josep Camaron Passà a Barcelona, on vers el 1759 era deixeble de Francesc Tremulles El 1764 li fou concedit el títol de gravador per la Reial Junta i Consolat Anà, pensionat per la Junta de Comerç, a París 1766, on fou deixeble de Dupuis i de Charles-Nicolas Cochin Tornà a Barcelona el 1774, i l’any següent fou nomenat primer director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç —Llotja—, on, per indicació seva, Pere Pau Muntanya esdevingué ajudant de direcció Orientà l’escola,…
Cambridge University
Centre d’ensenyament superior radicat a Cambridge (Anglaterra), una de les universitats més antigues i de més prestigi d’Europa (1 500 docents i 11 598 estudiants [1984]).
Es formà a partir del 1209, que acollí uns estudiants dissidents d’Oxford Enric III protegí la nova institució 1226, que s’organitzà sota el model de les de París i Oxford El 1338 fou reconeguda per Joan XXII com a estudi general Des del s XV adquirí gran impuls Essent-ne canceller John Fisher, Erasme hi professà 1511 la càtedra de grec, i Cambridge es convertí en un centre actiu de difusió de les idees del Renaixement i aviat en un important nucli reformista A partir del mestratge d’Isaac Newton 1667-1701 adquirí especial relleu l’estudi de les matemàtiques, i ja al s XIX el de les ciències…
Bernhard Häring
Cristianisme
Teòleg moralista alemany.
Membre de la congregació dels redemptoristes, fou ordenat de capellà el 1937 Participà com a soldat sanitari al front de Rússia durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra es doctorà en teologia a la Universitat de Tübingen i, a partir del 1949, es dedicà a l’estudi i a la docència universitària en el camp de la moral Subratllà la perspectiva bíblica de la moral sobre la idea de la imitació de Crist La seva obra central, Das Gesetz Christi ‘La llei de Crist’, 1954, fou ampliada i refosa en les seves últimes edicions amb el títol Llibertat i fidelitat en Crist També…
Sant Jaume de Riudoms
Art romànic
El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la butlla del papa Celestí III del 1194…
Pasqual Esclapers de Guilló
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, escriptor i llibreter.
La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…
, ,
Joan Eiximeno
Literatura catalana
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…
John Taverner
Música
Compositor anglès.
Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…
Francesc Prats
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497 Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…
,
no-violència
Filosofia
Sociologia
Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A partir d’…
Vicent Ripollès i Pérez
Música
Musicòleg i compositor valencià.
Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina