Resultats de la cerca

Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta…

Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les…

S’inicià com a infant cantor a la capella de la cort bavaresa de Munic, on s’estigué entre el 1556 i el 1559 Després, durant uns quants anys, estudià orgue amb Claudio Merulo a Venècia Retornà a Munic per ocupar el càrrec d’organista de la cort Cap al 1568 exercí durant algun temps com a mestre de capella a la cort del príncep hereu a Landshut Posteriorment tornà de nou a Munic Se n’han conservat algunes misses, més de setanta motets, diversos madrigals i més d’un centenar de lieder en alemany, tant profans com religiosos En aquest darrer àmbit, que…

Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels…

El rei Ferran II acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia de decidir…

Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort…

Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el…

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per…

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se'n feren més…