Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Roberto Pane Cantalamessa
Art
Historiador italià de l’art.
Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments Città antiche…
Bruno Benedetto Zevi
Arquitectura
Crític i historiador de l’art italià.
Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941 Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme Les seves obres principals són Verso un'architettura organica 1941, Saper vedere l’architettura 1948 i Il…
zanni
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte que representa el criat ignorant, bufonesc, que parla rústicament en dialecte bergamasc.
Amb el temps donà vida a alguns personatges concrets, com per exemple Arlequí El nom deriva de la corrupció popular de Giovanni
Virgilio Mortari
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’…
irredemptisme
Història
Moviment polític de caràcter nacionalista sorgit a Itàlia el 1866.
Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…
Andrea Pisano
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Nom amb què és conegut Andrea de Pontedera, escultor, orfebre i arquitecte italià.
Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes
Arnolfo di Cambio
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Nicola Pisano; amb ell i amb Giovanni Pisano col·laborà a la trona de la catedral de Siena (1265-68).
Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma 1277 el seu retrat de Carles d’Anjou Palazzo dei Conservatori és un dels primers retrats esculpits de l’art modern Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye 1282 Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs 1285 i de Santa Cecília al Trastevere 1293 El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de les quals es…
Donatello
David (1408-09), escultura en marbre de Donatello (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Escultura
Nom amb què és conegut l’escultor italià Donato di Niccolò di Betto Bardi.
És considerat el més important del s XV a la Toscana Fill d’un cardador de llana, les seves primícies artístiques començaren en aquest ambient artesà, que tanta influència tingué en la seva obra i que li permeté de deslligar-se dels cànons de l’art oficial, encara gòtic, i de centrar la seva atenció en l’estudi de la realitat El 1403 era aprenent al taller de Ghiberti, on conegué la tècnica del bronze Poc temps després passà a formar part de l’equip que construí les portes Della Mandorla i Dei Canonici, de la catedral de Florència, i entrà en contacte amb Nanni di Banco És problemàtic el seu…
Nino Sanzogno
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F Poulenc, D Milhaud o…
Vicente Requeno y Vives
Música
Teòric aragonès.
Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina