Resultats de la cerca

Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració realista cap a…

Germà de John Sherman Participà en la guerra de Califòrnia 1846 i el 1853 deixà l’exèrcit Es distingí a la guerra de Secessió i fou ascendit a general Entre moltes altres accions, dirigí l’ocupació de Carolina del Nord 1865 Fou comandant en cap de l’exèrcit dels EUA 1869-83

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves creacions en Luisa…

Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…

Es llicencià en ciències exactes Collaborà a El Correo de Tortosa , usà el pseudònim Constante i fou propagandista catòlic Publicà Recordances Història d’un home sense història 1925 i Epistolario joco-serio Cartas de un salvaje 1925

El 1837 fundà a Nova York una manufactura i botiga d’argenteria i vidrieria que assolí ràpidament renom Especialment dins l’estil modernista, creà obres excellents, només comparables amb les de René Lalique, tant en joieria com en vidrieria El 1878 fou el primer a adoptar a l’Occident l’ús del mokume , metall utilitzat només al Japó, compost d’or, argent, estany i coure mesclats a fi de produir un joc de vetes El seu negoci rebé un gran impuls gràcies a les inversions en diamants que dugué a terme en 1848-49 La joieria, que rebé el nom de Tiffany des del 1841, es convertí en una icona del…

Estudià a Leiden i dedicà una gran part de la seva vida a les observacions microscòpiques, comentades en forma de notes, que encara eren inèdites a la seva mort Quan les publicà el seu compatriota Boerhaave 1737, sorprengueren el món culte, que hi trobà no sols descripcions de fets desconeguts, sinó interpretacions curioses, com la de la presència en miniatura de l’ésser adult en l’ou de la mare, teoria compartida per Vallisnieri i altres autors i coneguda amb el nom de preformacionisme

Era filla d’un general alemany, d’origen hugonot, al servei de la corona russa Tingué amistat amb Nietzsche, Rilke i Freud, del qual fou deixeble La relació amb aquests intellectuals es reflectí en sengles obres Friedrich Nietzsche in seinen Werken ‘Friedrich Nietzsche en les seves obres’, 1894, Rainer Maria Rilke, Gedenkbuch ‘Recordatori de Rainer Maria Rilke’, 1928 i Mein Dank an Freud ‘El meu regraciament a Freud’, 1931 La seva autobiografia 1951, el seu diari In der Schule bei Freud 'Aprenent al costat de Freud’, 1958 i els volums que recullen la correspondència intercanviada amb Rilke i…