Resultats de la cerca

Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, principalment, entre el 1794 i el 1802 en els diaris de València, com ara el “Correo de Valencia” Es destaquen L’Àngel de l’Apocalipsi 1798, en silves i de to grandiloqüent, i una traducció molt fidel del Stabat Mater 1799 Deixà inèdita l’obra en prosa Valencia paseada en sus calles y plazas 1808 i recollí texts i escrits catalans per exemple una collecció de goigs

Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

El 1906 s’establí a Santiago de Xile Treballà en el ram del vi Comerciant emprenedor, s’associà amb Llorenç Ribas i muntaren una botiga de vins Més tard, amb els seus germans Josep i Fidel, muntà una societat vinícola anomenada Morera Hermanos, que comercialitzà els vins Morera Integrat a la vida del collectiu català resident en aquest país, fou promotor, fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile, a més de membre del Cercle Espanyol de Santiago i de la Llar Espanyola

Estudià a Yale i el 1967 combaté al Vietnam De retorn a Nova York, estudià cinema i escriví els guions de Midnight Express 1977, Conan, the Barbarian 1981, Scarface 1983 i The Year of the Dragon 1985 Com a director mostra una acusada personalitat amb l’elaboració d’ambicioses i detallades produccions on explora la societat i la política nord-americanes des d'un vessant molt crític Després de dirigir Salvador 1986, sobre el conflicte d’aquest estat centreamericà, inicià amb Platoon 1986, guardonada amb quatre Oscars la trilogia sobre la guerra al Vietnam, que continuà amb Born on the Fourth of…

Fundat l’any 1981, nasqué vinculat a les figures de Marià Cañardo, president honorífic del club, i de Fernando Múrcia El seu primer president fou Fidel Asensio, que ocupà el càrrec fins el 1998 L’any 1983 organitzà la primera edició del Trofeu Marià Cañardo El 1992 inclogué dins les seves activitats cicloturistes la clàssica Barcelona-Puigcerdà, que també rebé el nom de Gran Premi Esteban Olivas També es feu càrrec de la Ripoll-Coll d’Ares i de la Ripoll-Berga Participa en les clàssiques de l’àmbit estatal i internacional

A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes

Té el cos robust, esvelt i elegant el cap és llarg i acaba amb un morro aplanat, les orelles són petites i dretes, i la cua, llarga El pelatge és curt i pot ésser uniformement negre, gris, blanc o terrós, tigrat amb ratlles fosques sobre fons gris o terrós i també tacat de negre sobre fons blanc És alà i gos de guarda molt fidel N'hi ha dues espècies, segons la talla El de més talla també és conegut pel nom de gran danès o dog alemany

Titulat a Barcelona el 1947 Fill de Baldomer Gili i Roig Formà part, essent estudiant, de la comissió que, amb Torres-Clavé, elaborà el nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona durant la guerra civil de 1936-39 A la postguerra realitzà diverses obres, entre les quals es destaca una botiga de la Granvia Formà part del Grup R 1953 En collaboració amb Francesc Bassó, és autor de l’edifici de l’Editorial Gustau Gili de Barcelona 1954-61, on es mostra fidel al racionalisme

Fill i successor del vescomte Jofre II En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu Al seu torn Dalmau V li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu 1227 Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital