Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Jean-Frédéric Bazille

Jean-Frédéric Bazille
©
Pintura
Pintor.
El 1862 anà a París i treballà a l’obrador del pintor Charles Gleyre, on conegué Monet, Renoir i Sisley, amb els quals formà un nucli d’impressionisme embrionari, anomenat Grup dels Quatre La seva obra, truncada prematurament, és lluminosa i té molts punts de contacte amb la del Manet preimpressionista Hom considera La Réunion de famille 1867, retocada el 1869 la seva obra mestra La Réunion de famille 1867, de Jean-Frédéric Bazille ©
Edmon Bartissol
Enginyer occità.
Projectà les centrals elèctriques de Perpinyà i de Vinçà Projectà de convertir Perpinyà en una estació termal i balneària amb l’aigua del Voló i de la Presta Treballà en la construcció del ferrocarril de Narbona a Perpinyà 1860, en les obres del canal de Suez 1866-70 i en diverses línies ferroviàries Intervingué activament en la política rossellonesa, i el 1902 fou elegit diputat
Roger Barthe
Literatura
Escriptor i professor universitari occità, fill d’Emili Barthe.
Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972
Gabriel Urbain Fauré

Gabriel Fauré
© Fototeca.cat
Música
Compositor llenguadocià.
Estudià a l’escola Niedermeyer de París 1853-65, i fou organista i professor a Rennes Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument es destaquen els cinc darrers nocturns 1908-21, les cinc últimes barcaroles 1909-21 i els nou preludis 1910 Deixà també una extraordinària Fantasia per a…
Jean-Alexandre-Joseph Falguière
Escultura
Escultor.
Premi de Roma del 1859 Representant típic del monumentalisme del tercer quart del s XIX, és autor de la font monumental de Rouen 1879, amb l’arquitecte Perthis, i de peces anecdoticosimbòliques, com La dama del paó 1890, escola de belles arts, Tolosa, tot i que en alguna obra, com Victor Hugo Théâtre Français, París, arribà a solucions similars a les de Rodin Fou mestre de Bourdelle i de Clarà
Émile Combes
Política
Polític francès.
Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat
Maurice Clavel
Literatura francesa
Escriptor llenguadocià en llengua francesa.
Agregat de filosofia 1942, participà en la Resistència i collaborà 1947 amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó Autor teatral Les incendiaires , 1945 Maguelonne , 1950 Les albigeois, 1955, entre altres peces i de novella Une fille pour l’été 1952 i Le tiers des étoiles 1972, és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses convertit al catolicisme 1965, se separà del grup gaullista 1966 i fou redactor del “Nouvel Observateur” Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novella La perte et le fracas 1971 Tingué una gran ressonància la…
André Chamson
Literatura francesa
Escriptor llenguadocià en llengua francesa.
De família protestant, ha estat un autor fortament arrelat a la seva terra natal Suite cévenole 1925-35, Le chiffre de nos jours 1954, autobiografia, i La superbe 1967 Participà en la guerra d’Espanya Rien qu'un témoignage , 1937 La galère , 1938 i en la resistència francesa Altres obres seves són La tour de Constance 1970, Les taillons 1974, etc Fou director general dels Arxius de França 1959-71 i membre de l’Académie Française 1956
Andreu Desperamons
Història del dret
Advocat a Perpinyà, cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.
Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa
François Desnoyer
Pintura
Pintor francès.
Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina