Resultats de la cerca

El corriol gros Ch hiaticula és de color bru i blanc amb una franja a les ales, i el bec i les potes són ataronjats És molt actiu i de vol ràpid El corriol petit Ch dubius és molt semblant a l’anterior però més petit, i se'n distingeix perquè no té el bec de color taronja ni la franja blanca a les ales El corriol camanegre Ch alexandrinus és de tons més pàllids, amb el bec i les potes negres, i vola molt de pressa Finalment, el corriol pit-roig Ch morinellus , el més gros de tots i que, en general, viu més lluny de l’aigua, té el plomatge blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de quars hom pot…

Vida Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma De retorn a Barcelona, el 1905 filmà per al catàleg de la casa fragments de sarsueles sonoritzats pel mètode Chronophone Bohemios , El dúo de la africana , La gatita blanca i El húsar de la guardia El 1906 entrà amb el seu germà Ramon a la casa Marro-Soler, convertida en la Hispano Films, com a…

Vida Treballà al saló La Maravilla del Parallel com a mim El 1905 intervingué en dos films de Segundo de Chomón, Los sitios de Chile i Juanito el Forzudo Després treballà per als millors directors i per a productores com ara Films Barcelona i Iris Films, actuant en gairebé tots els títols d’Adrià Gual del 1914, ja que en fou collaborador al Teatre Íntim El alcalde de Zalamea Misterio de dolor La gitanilla Los cabellos blancos Linito por el toreo El calvario de un héroe i Un drama de amor Albert Marro el contractà com a actor de la Hispano Films, on treballà deu anys Destacà en títols…

Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’…

Talpó de Cabrera Microtus cabrerae Julio Gisbert i Rosa García-Perea El talpó de Cabrera Microtus cabrerae és un rosegador del grup dels talpons o arvocolins Arvicolinae És una espècie endèmica ibèrica Té el pelatge llarg i espès, de color gris tirant a marró, i una mida una mica més gran que la resta de talpons La característica més distintiva és que els ossos nasals són més llargs i més amples que el diastema, tret que li dona un aspecte robust Actualment, ocupa un territori fragmentat, que ressegueix la part central del Sistema Ibèric Valencià Viu en prats de muntanya mitjana humits i…

Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana

La carn, relativament abundant, és força apreciada