Resultats de la cerca

Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell a l’estiu del 1966 i debutà en la primera divisió el 6 de novembre Després fou cedit al Jerez 1966-68 i retornà a l’equip vallesà, on jugà 38 partits de Lliga Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 12 partits la temporada 1970-71 i guanyà la Copa, i en la següent tornà cedit al Sabadell Després jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1972-75 en 42 partits més a primera, amb el Burgos 1975-77 i amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, on es retirà Entrà a formar part del cos tècnic barcelonista com a entrenador de l’equip…

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…

De família de farmacèutics, amb la seva muller, Maria Font, el 1937 començà la producció de concentrats d'aliments a Barcelona a partir de l’empresa Gallina Blanca inicialment Gallina d'Or i de Gallina Blanca Purina SA per a la producció de pinsos composts i de productes de farmàcia veterinària, que el 1964 donà lloc al grup  Agrolimen , de capital familiar, una de les primeres empreses catalanes Durant el franquisme, foren molt destacades les seves activitats de mecenatge i de promoció de la cultura catalana, que es mantingueren posteriorment Fou un dels fundadors, entre d'altres, d' Òmnium…

Descendent d’un llinatge de Canals, fou beneficiat de la parròquia de Sant Antoni d’aquesta vila durant mig segle L’any 1728 imprimí a la ciutat de València la seva obra fonamental, Canals ilustrada Historia de las personas venerables, y varones ilustres que ha avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia En donar-li aquest títol, es feia ressò del llibre Montesa ilustrada , obra publicada cinquanta anys abans i de la qual segueix el mateix esquema expositiu, si bé el text de Pareja és d’inferior qualitat Més que d’un llibre d’història, però, es tracta d’un…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava…

Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València,…

A divuit anys ja colleccionava cartells, que exposà al Cercle de Sant Lluc el 1901 Deixeble de l’acadèmia Galí, ja hi protegí algun dels seus companys, com el mexicà Francisco Goitia Descobrí i colleccionà importants peces romàniques i gòtiques, motiu pel qual mantingué una constant rivalitat amb Joaquim Folch i Torres, que representava els interessos del museu de Barcelona Sobresortí, però, especialment per la seva collecció de pintura catalana moderna, començant pels modernistes Rusiñol, Casas, passant pel postmodernisme Canals, Mir, Nonell, Pidelaserra, Picasso i acabant amb…

Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de Castelló 1932, que…