Resultats de la cerca

Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris

Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci,…

Situació L’església canonical de Santa Maria, que va donar origen a la població, és situada dins el nucli antic de la vila de Tremp MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG264708 Història L’església de Santa Maria de Tremp apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, on figura l’església de Santa Maria “ que dicunt ad Trimplo ”, que ha estat identificada amb Santa Maria de Tremp L’esment de l’església de Tremp en aquesta acta és un element més dels que posen en qüestió la seva autenticitat, ja que en el moment en què figuradament fou redactada, el lloc de Tremp…

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…

Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…

Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…

A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…

Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortificació, situada al cim d’un turó, pel vessant meridional del qual s’estén la població del mateix nom ESG Les escasses restes del castell de Castelló de Tor són al cim d’un turó, pel vessant meridional del qual s’escampa la població del mateix nom, que s’emplaça a la riba dreta de la Noguera de Tor, just a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH143006 Per a anar-hi des del Pont de Suert, s’ha de seguir la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta a la vall de Boí…