Resultats de la cerca

Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en decadència i a partir del 1530…

Actualment és ocupada per una zona residencial de població bàsicament estranjera procedent del nord d’Europa

Situació Vista de la façana de migdia N Ontiveros Situada al NE del terme municipal de Mataró, gairebé limitant amb el de Llavaneres Al vessant meridional de la Serralada Litoral, a 314 m d’altitud, s’alça aquesta bonica capella de Sant Martí de Mata, que pertany al veïnat del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG550027 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Arenys de Munt Al quilòmetre 3,8 una pista porta fins a l’església, i abans passa per la capella de Sant Miquel i per Can Flaquer Cal demanar les claus de Sant Martí a la masia de Can Flaquer NOB Història El temple de Mata és una…

Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt emmarcat per un guardapols ECSA - J Colomé Aquesta església és la parròquia del poble de Caseres, situat a l’extrem ponentí de la comarca Mapa 31-18 470 Situació 31BF689469 El poble de Caseres és a tocar de la carretera N-420, entre Gandesa i Calaceit CPO Història El lloc de Caseres pertanyia al terme de la comanda d’Horta És esmentat per primera vegada en la donació del castell de Miravet del 1153 La seva església fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac, el 1314 JME Església És un edifici d’una nau,…

Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…

Situació Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església J Todó-TAVISA Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc Mapa 295M781 Situació 31TDG623657 Hom hi pot accedir per la carretera d’Olot a Santa Pau Al quilòmetre 6, al coll de Caselles, surt un camí que passa per la casa de Caselles i amb uns 25 minuts hi porta JVV Història La capella romànica de Santa Margarida de la Cot, que depèn de…

L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’…