Resultats de la cerca

L’emperador Adrià l’erigí l’any 130 i li donà aquest nom en memòria d'Antínous Sembla que el mateix lloc correspon a la vella ciutat egípcia que els grecs anomenaren Besantinòpolis

Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril 

Fou un dels principals transmissors de la Mišnà , de la qual féu una compilació En temps de la revolta dels jueus contra l’emperador Adrià, prestà suport a Barcoquebes i com a conseqüència fou assassinat

Les més grans extensions eren a l’Àfrica La llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcelles, dret que esdevingué de possessió a partir de la lex hadriana de saltibus d’Adrià s II

Fundada per Escipió l’Africà el 206 aC, fou poblada per veterans Ciutat florent al temps de l’Imperi, donà a Roma figures com Trajà, Adrià i Teodosi Les excavacions actuals hi han descobert notables monuments

Fou un dels animadors del concili II de Nicea , que condemnà els iconoclastes Mantingué relacions amicals amb l’església de Roma, especialment amb el papa Adrià I La seva festa se celebra el 18 de febrer

Muller d’Adrià 100 dC, obtingué el títol d’Augusta 128 Malgrat les desavinences matrimonials, acompanyà l’emperador en els viatges més importants Se'n conserven diverses escultures, i la seva efígie apareix en nombroses monedes

Pertangué a la baronia de Claret Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp

Membre del Club Natació Sant Adrià, fou quatre vegades campiona absoluta de Catalunya un cop en 100 m 1988 i tres en 200 m 1986, 1987, 1988 En l’àmbit estatal fou subcampiona d’Espanya de 200 m 1988

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà campió d’Espanya de lluita grecoromana en la categoria de 69 kg 1997 i en la categoria de 97 kg 1999 També fou dues vegades campió de Catalunya de lluita grecoromana