Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
Amics de Besalú i el seu Comtat
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1958 amb seu a Besalú (Garrotxa), amb l’objectiu de promoure el ric patrimoni històric, artístic, arquitectònic, paisatgístic i turístic de l’esmentada vila.
És presidida per una junta directiva i una junta d’honor, de la qual formen part les autoritats locals i les persones amb mèrits, que es reuneix anualment Amb el temps, s’han anat fundant delegacions en l’àmbit de l’antic comtat de Besalú És també Centre d’Iniciatives Turístiques, Grup Local dels Amics dels Castells, associació adherida a Hispània Nova i al Patronat Francesc Eiximenis, i també a d’altres associacions afins nacionals i estrangeres La tasca principal d’aquesta entitat és la restauració de monuments —amb el suport d’organismes provincials i estatals—, com ara la…
Lucia Pietrelli
Literatura italiana
Escriptora d’origen italià.
Estudià literatura a Pisa, Madrid i Barcelona Treballà un temps com a assessora literària de literatura italiana per a l’editorial Alfaguara a Madrid Després d’uns anys a Barcelona, des de la segona dècada de 2000 resideix a Mallorca, on compagina la creació literària amb la traducció, els encàrrecs editorials i la feina com a llibretera És autora dels poemaris Fúria 2010, Violacions 2011, Esquelet 2013, Mort d’un aviador tartamut 2013, Ortigues 2015 i V 2016, i de les novelles Nissaga 2013, Qui ens defensarà 2014, Cadenes 2015 i Lítica 2019, amb la qual guanyà el premi Lletra d’Or del 2020,…
Joan Oliac i Serra
Música
Compositor i mestre de capella català.
Era nebot de Lluís Serra Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del collegi dels seises , si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament…
Veneçuela inaugura l’Assemblea Constituent enmig de la controvèrsia
S’inaugura l’Assemblea Constituent de Veneçuela, que ha de redactar una nova constitució per al país L’Assemblea va sorgir de les eleccions celebrades el 31 de juliol, enmig del boicot de l’oposició, grans desordres i molta confusió, i una participació del 41%, segons les autoritats Tanmateix, els observadors internacionals no van validar les eleccions Parallelament, l’oposició va celebrar un referèndum pel qual afirma que la majoria va votar en contra de l’Assemblea Constituent El nou òrgan de 544 membres, que no reconeixen ni la Unió Europea ni els Estats Units, és ocupat gairebé…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es…
bernat ermità

bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat ermità més gros…
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa Anchusa…
Karen Uhlenbech
Matemàtiques
Matemàtica nord-americana.
Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les supercordes i la relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions científiques,…
fúngids
Zoologia
Família de cnidaris antozous de l’ordre dels madreporaris, que comprèn la fúngia i espècies afins.
vorticèl·lids
Protistologia
Família de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, que inclou la vorticel·la i espècies afins.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina