Resultats de la cerca

La seva obra poètica, elegant i irònica, realista i formalista, consta de dos reculls Felí encès 1985 i El germà de Catul i més coses 1997, amb el qual guanyà el premi de la Crítica Com a estudiós i crític, cal destacar els seus treballs Nabí, de Josep Carner 1986, Àlbum Ferrater 1992, en collaboració amb Núria Perpinyà, i la seva edició de l' Obra Completa de JV Foix És autor de dues antologies especialitzades Gabriel Ferrater vers i prosa 1988 i Maleïdes les guerres 2003, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2004, que reuneix un centenar de poemes d’autors de tots els temps i…

Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i composà música per a diversos espectacles de cinema i teatre Fou autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma, on ensenyà …

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau i Eusebi Daniel Tingué un paper molt important en la vida musical d’Igualada durant els primers trenta anys del segle XX Organitzà l’Acadèmia Jordana i el 1909 fundà l’Orfeó Anoia, que dirigí fins el 1931 A més, entre el 1921 i el 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana Compongué obres corals Maig , Cireretes d’arboç , cançons, obres de cambra, per a piano Fulles d’àlbum , una sarsuela, sardanes i una obra orquestral, Rapsòdia igualadina Algunes de les seves composicions es perderen durant…

Músic imprevisible, de ben petit ja tocava una guitarra que s’havia fet ell mateix Influït per Chet Atkins, s’aficionà al rhythm-and-blues i actuà en diversos grups A partir del 1965 formà part dels Yardbirds, en què entrà en substitució d’Eric Clapton, i en feu un grup innovador Més tard tocà sol i endurí el so, i posteriorment formà grup amb Rod Stewart veu i Ron Wood baix Després de retirar-se durant una temporada a causa d’un accident de cotxe, tornà als escenaris amb un dels grups de renom dels anys setanta, juntament amb Tim Bogert i Carmine Appice El 1975, després de rebutjar l’oferta…

Cec des dels dos anys, quan en tenia nou inicià els estudis de trompeta, abans de passar al clarinet i al saxo Debutà en grups de ball i de rhythm-and-blues , i durant aquesta primera època començà a experimentar tocant dos saxos simultàniament Al cap de poc adoptà dos saxos suplementaris, un manzello i un strich , derivacions dels saxos soprano i alt respectivament, que, en alguns passatges, tocava a la vegada que el tenor El 1960 començà a gravar a nom seu en destaca l’àlbum We Free Kings 1961 També actuà en els grups de Charlie Mingus i Roy Haynes…

La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa  Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada   Chenopodium sp   blet , quenopodi  Chenopodium album   blet blanc  Chenopodium ambrosioides   te bord  …

Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava als escenaris…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Tàrrega i a l’Acadèmia de Belles Arts Treballà amb l’editor Germán Plaza com historietista, i feu aportacions aïllades a Cuentos Pilarín 1942, Cuadernos selectos 1943 i Tom Clark 1944 Illustrà portades i interiors de novelles populars com Misterio 1943, Novelas del Oeste 1943, El Coyote 1944, Cliper 1945, Mc Larry , El encapuchado , Mike Palabras i El corsario azul El 1945 dibuixà l’àlbum de cromos d’ El Coyote , i el 1947 en creà gràficament les pàgines del còmic del mateix nom, on a partir del 1950 elaborà les historietes d’ El corsario azul El 1951…