Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Karl Bernhardovič Radek
Història
Pseudònim de Karol Sobelsohn, revolucionari polonès.
D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra 1914 Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk Membre del comitè central del partit bolxevic 1919, fou secretari de la Tercera Internacional 1920 i ocupà altres càrrecs importants De posicions extremistes, home hàbil,…
Grigorij Konstantinovič Žukov

Grigorij Konstantinovič Žukov, amb Eisenhower i Montgomery
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar soviètic rus.
Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de l’URSS 1943…
Lliga Etòlia
Història
Coalició sorgida de la confederació de diverses ciutats etòlies (324 aC).
Era regida per un consell format pels ciutadans principals i per dues assemblees públiques, anomenades thermiká i panaitoliká , que celebraven una reunió anual cadascuna Uns altres estats de Grècia s’afegiren a la coalició l’Acarnània 270 aC, la Lòcrida 260 aC, la Fòcida 255 aC i la Beòcia 245 aC les dues darreres se'n separaren el 224 aC A mitjan s III aC la Lliga assolí la màxima expansió arribà a tenir sortida a la mar Jònica i a l’Egea, on piratejà En provar d’envair el Peloponès, s’enfrontà amb la Lliga Aquea , que la derrotà 243 aC Poc després s’alià amb Macedònia es desuniren, però, el…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i la segona …
Parti Socialiste
Política
Organització política francesa constituïda el 1905 en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de l’Estat francès.
Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El 1934 la SFIO…
Lucerna
Divisió administrativa
Cantó de la Suïssa central.
La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del clima i la…
Solidaritat Catalana per la Independència
Política
Coalició electoral creada al juliol del 2010 amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya.
Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra Republicana de…
Roh Moo-hyun
Política
Polític sud-coreà.
De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret El 1977 fou nomenat jutge Destacat lluitador pels drets humans especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme i opositor de Chun Doo-hwan , el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea Recolzat per Kim…
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el 1433, cedí a…
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits exèrcits de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina