Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
Arthur Schopenhauer
Música
Filòsof alemany.
No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a…
Harper Lee

Harper Lee
Periodisme
Escriptora nord-americana.
Descendent del general sudista Robert E Lee i filla d’un senador de l’estat, cursà estudis inacabats de dret, i el 1949 anà a Nova York per a forjar-se una carrera literària Des del 1956 fou ajudant de Truman Capote en els treballs de documentació per a l’obra cabdal d’aquest escriptor In Cold Blood 1966 El 1960 publicà To Kill a Mockingbird , novella de gran ressò internacional que obtingué el premi Pulitzer l’any següent i de la qual Robert Mulligan rodà una adaptació cinematogràfica també molt famosa El llibre fou celebrat sobretot per la denúncia dels prejudicis racials Des de llavors,…
Aerolíneas Argentinas
Aeronàutica
Companyia argentina d’aviació fundada el 1950 pel ministeri de Transports com a resultat de la fusió d’unes companyies aèries d’aquest país.
Els anys cinquanta tingué un gran creixement, fruit en part de la construcció de l’aeroport d’Ezeiza Buenos Aires, inaugurat el 1949, que permeté augmentar els vols intercontinentals El 1990 fou privatitzada i, convertida en societat anònima, la companyia Ibèria n'adquirí la majoria de les accions, que el 1994 passaren a la Sociedad Española de Participaciones Empresariales Al llarg dels anys noranta es fusionà amb la companyia Austral de vols interiors A conseqüència de la crisi econòmica argentina, els problemes interns d’Ibèria i la recessió mundial, el 2001 entrà en una…
Ferrari
Automòbil de competició Ferrari
© X. Pintanel
Economia
Empresa automobilística italiana especialitzada en la fabricació de vehicles de competició, d’esport i de gran turisme.
Fou creada per Enzo Ferrari Mòdena 1898-1988, pilot de cursa i enginyer de la firma Alfa Romeo, que el 1947 decidí crear la seva pròpia escuderia amb vehicles preparats per ell mateix i basats generalment en la mecànica dels Alfa Romeo La fabricació és realitzada per la Societat Anònima SEFAC, que el 1960 succeí la societat Auto Construzioni Ferrari Els centres de producció són installats a Marandello Emília-Romanya i a Mòdena Els seus vehicles han obtingut nombroses victòries en curses, entre elles diverses vegades a les 24 hores de Le Mans, i és considerada com una de les…
Altos Hornos de Vizcaya
Economia
Empresa fundada a Bilbao el 1902, per aportació de tres empreses del País Basc.
El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada per la Corporació de la…
Marià Rubió i Bellver
Militar
Militar i enginyer.
Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’…
Les fàbriques de vidre de Mataró
Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part…
Els Comellas i la Catalunya Industrial SA. El Guixaró
Esteve Comellas i Cluet era de Berga o de Casserres En el segle XIX els naturals de pobles petits tenien tendència a donar la població propera més important com el lloc de naixement Els Comellas, en tot cas, tenien terres i propietats a Casserres de Berguedà Fàbrica del Guixaró Cataluña Textil , 1911 Esteve Comellas construí la seva fàbrica al terme de Casserres de Berguedà Al seu voltant es creà la colònia del Guixaró Segons una referència de Cataluña Textil , del 1911, Esteve Comellas establí la seva primera fàbrica de filats i teixits de cotó el 1850 No he sabut trobar-ne cap abans del…
La Industrial Paperera, a Rosselló de Segrià
La societat anònima Anunci de la societat anònim Barcelona en la mano , 1884 La Industrial Paperera és l’única empresa anònima que es creà durant la febre d’or 1881 dedicada a la fabricació de paper La Industrial Paperera, SA és l’única empresa anònima que es creà a Barcelona el primer any de la febre d’or 1881, dedicada a la fabricació de paper I una de les poques d’industrials, cal afegir, ja que la majoria de les creades aquell any i el següent es proposaven allò que ara en diríem fer negocis, sense saber ben bé quins, i tenien un clar caràcter…
Macià Vila i Mateu
Macià Vila i Mateu
© Fototeca.cat
Industrial.
A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat Fou íntim amic de Joan Prim Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843 El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de billó, que esdevingué una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina