Resultats de la cerca

Religiós camillià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers Flandes És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir Anvers 1701 i Càller 1710, a més de Triunfo de los santos 1694

Tenia un pes de 4,55 g i llei de 23 3/4 quirats Des del principi del regnat fins al 1471 fou batuda amb la figura sedent del rei a l’anvers i castells i lleons al revers enrique viejo Després fou anomenada enrique nuevo o castellano i duia a l’anvers un castell i al revers un lleó

Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols

Jan I — Brusselles 1425 treballà al palau episcopal de Lovaina Jan II — Malines 1445, fill de l’anterior, treballà a Sant Pere de Lovaina El seu fill Andries — Malines 1481 començà la torre de Malines Anthonis Malines 1460 — 1512, fill seu, acabà la torre de Malines Rombout Malines 1460 — Anvers 1531, fill d’Anthonis, és autor de Nostra Senyora i Sant Pere d’Anvers i Santa Caterina de Hoosgstraten

Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental

Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven perdent la…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel de Blois, ADubois d’Anvers i MFréminet…

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central

Es formà musicalment al Conservatori de Brusselles i a l’Acadèmia de Música de Viena L’any 1951 guanyà el prestigiós premi de Besançon per a directors d’orquestra El 1954 començà la que fou una llarga collaboració amb l’Orquestra Nacional de Bèlgica, i quatre anys més tard obtingué el càr rec d’instructor a l’Òpera Reial Flamenca d’Anvers Entre el 1959 i el 1973 s’encarregà de la direcció musical del Théâtre Royal de la Monnaie, a la capital belga, i del 1976 al 1983 fou titular de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers i de la Filharmònica del Nord d’Holanda Haarlem El…