Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Joan Josep Omella i Omella

Joan Josep Omella i Omella
© Conferencia Episcopal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al maig del 2004 prengué…
Francisco de Peña
Història
Erudit i canonista.
Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…
Marcel·lí de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del missioner de l’orde caputxí i lingüista Joan Canyes i Santacana.
Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…
catolicisme
Cristianisme
Forma del cristianisme amb què es defineix l’Església catòlica romana.
És la religió dels seguidors de Crist que són en plena comunió amb el bisbe de Roma, cap del collegi episcopal, successor del collegi apostòlic Aquest és l’aspecte preeminent que distingeix, des del punt de vista institucional, el catolicisme romà de les altres esglésies cristianes És, també, el sistema doctrinal propi de l’Església catòlica, fonamentat en la Bíblia i en la Tradició i el Magisteri És, encara, un pensament i una visió de les realitats humanes d’acord amb aquesta mateixa doctrina Catolicisme no és un concepte plenament idèntic al d’Església catòlica, puix que aquesta és una…
Pietro Martire di Anghiera
Filosofia
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf.
Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…
Xavier Salinas Viñals

Xavier Salinas Viñals
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1974, fou coadjutor de la parròquia de Montcada fins l’any 1976, quan fou nomenat prefecte d’estudis del Seminari Menor de Xàtiva Entre els anys 1979 i 1982 estudià a la Pontifícia Universitat Salesiana de Roma i es llicencià en Ciències de l’Educació, en l’especialitat catequètica Delegat diocesà de catequesi des del 1982, cinc anys més tard arribà a ésser director espiritual del Reial Collegi Seminari de Corpus Christi de València Doctorat en Ciències de l’Educació el 1992, aquest any fou nomenat bisbe d’Eivissa Deixà les Illes per ésser el nou bisbe de Tortosa el 1997 A…
concili de Jerusalem
Assemblea apostòlica celebrada a Jerusalem l’any 49 o 50, anomenada també ‘‘concili apostòlic‘ i referida pels Actes dels Apòstols
.
Hi intervingueren Pau i Bernabé, i, a més de repartir les zones d’apostolat per als gentils i els jueus, hom acordà que els cristians procedents del paganisme no eren obligats per la llei mosaica
Salvador Giménez i Valls

Salvador Giménez i Valls
© Conferència Episcopal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat en història per la Universitat de València, cursà estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València entre el 1960 i el 1973, any que fou ordenat sacerdot a València Fou successivament rector de la parròquia de Santiago Apòstol d’Alboraig 1973-77, director del Collegi Diocesà Claret a Xàtiva 1977-80, rector del Seminari Menor de Montcada 1980-82, cap d’estudis de l’Escola Universitària de Magisteri Edetania 1982-89, rector de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc a Alcoi 1989-96 i titular de l’arxiprestat Verge dels Lliris i Sant Jordi…
Santa Maria de Butsènit (Montgai)
Art romànic
Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat donada a…
Alexandre Domènec de Ros
Història
Literatura
Política
Religió
Escriptor polític.
Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina