Resultats de la cerca

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

Doctor en teologia i en ambdós drets Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis 1598, d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas 1613, que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull publicada vers el 1613 com a procurador de la causa lulliana a Roma i d’uns comentaris a l' Ars Magna de Llull, que restaren inèdits

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

En formaren part, també, el Partido Demócrata Popular , la Unión Liberal que el 1983 es transformà en Partido Liberal, Unión del Pueblo Navarro, Unión Valenciana i Partido Aragonés Regionalista Obtingué 106 diputats i un menys en les del 1986 sense Unión Valenciana i el Partido Aragonés Regionalista Es dissolgué el 1987

Es doctorà en tots dos drets i en teologia i, des del 1676, fou cronista del Regne d’Aragó Fou secretari del Consell d’Aragó, diputat del Regne d’Aragó 1699 i conseller reial Fou també ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de Sant Salvador, a Saragossa Escriví, entre altres obres San Laurencio defendido en la siempre vencedora y nobilíssima ciudad de Huesca Contra el incierto dictamen, con que le pretende de nuevo, por natural de la de Valencia, el Doctor Don Juan Bautista Ballester 1673 i 1675 Progresos de la historia en el Reyno de Aragón y elogios de Gerónimo Zurita, su primer…

Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue

Es desconeix on tingué lloc la seva formació musical Organista de la catedral de Sigüenza, obtingué el càrrec d’organista de la catedral de Toledo el 16 de desembre de 1677, però en prengué possessió el 19 de juliol de l’any següent, i hi romangué fins a la seva mort Es conserven poques obres seves, escrites per a orgue, tot i que hi ha notícies que compongué també per a veus i instruments

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…

Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Galles i membre honorari de la Philharmonic Society De retorn a Espanya…

Es formà a Saragossa, on fou deixeble de Conrado del Campo Fundà l’Orquestra de Cambra de Saragossa, i exercí de professor al conservatori de la ciutat És autor de l’obra Historia de la música religiosa en España , publicada el 1942