Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
Castell de la Pertusa (Áger)
Art romànic
Situació Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles ECSA - J Bolòs Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta 2 km Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol que passa per la dreta de…
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’hivern i…
pela-roques

Pela-roques
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ticodròmids, de 16 cm, que té el cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles per sobre i negrenques per sota i les vores, amb 8 taques blanques cadascuna.
El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans
hipopòtam nan

Hipopòtam nan
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes, de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 1,75 m de llargària, 1 m d’alçària i 240 kg de pes, és de formes arrodonides i té les potes relativament primes.
És solitari, d’hàbitat boscà i de costums nocturns i poc coneguts Habita a Sierra Leone, a Nigèria i a la Costa d’Ivori
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
malvapoma
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles arrodonides, cordiformes, vellutades i amb olor de poma i de flors blanques o de color rosa reunides en umbel·les.
Aborigen de l’Àfrica del Sud, és plantada en jardins
Els cofres
Art gòtic
D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…
Les himenoquetàcies
Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…
jonca d’estany
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de soca reptadora, de tiges robustes, arrodonides i embolcallades a la base per beines subulades, i de flors en espigues ovoides de color de rovell.
Es fa en vores d’estanys
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina