Resultats de la cerca

El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944

Dissenyador polifacètic, és considerat la figura cabdal del s XX en el camp de la jardineria Uní la riquesa de la flora tropical a les formes de l’art d’avantguarda i lluità per la millora del paisatge iberoamericà, realitzant més de dos mil parcs Al Brasil es troben els seus projectes més destacats, com el jardí de la residència d’Odette Monteiro, a Correias 1948 el de la residència de Ralph Camargo 1955, remodelat i restaurat el 1988 la Plaça Triangular del Ministeri de Defensa, a Brasília 1970 i el parc dels Flamengos, a Rio de Janeiro 1954-70

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora del festival

Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013,…

Els cursos de Darmstadt foren durant més de vint anys un punt de trobada de l’avantguarda europea i de personatges importants que hi impartiren classes, com HScherchen i BMaderna classes de direcció, TWAdorno i HStückenschmidt classes d’estètica o HEimert i WMeyer-Eppler classes d’acústica S'hi programaren concerts amb obres d’autors joves i de compositors reivindicats com a clàssics del s XX entre d’altres Stravinsky, Mahler, Scr'abin, Ravel o Ives Lloc de debat i marc ideal on compartir experiències, de Darmstadt sorgiren figures fonamentals de la nova música, com Stockhausen,…

Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre

Amiga dels cubistes, en rebé fortament la influència Apollinaire i els seus amics , on s’autoretratà, és una obra que reflecteix aquest moment La seva producció posterior, de figures femenines estilitzades i colors suaus, d’una gran fragilitat i elegància, restà freda Illustrà Alícia al país de les meravelles , de LCarroll, i obres d’AGide Féu escenografies per a la Comédie-Française i per als Ballets Russes Les Biches, de Poulenc, 1924 Durant la Primera Guerra Mundial formà part del grup d’artistes estrangers d’avantguarda que es refugiaren a Barcelona, on ella ja havia exposat…

Estudià literatura i filosofia a Friburg i Berlín i parallelament seguí una formació musical i s’especialitzà en musicologia a la Universitat Alemanya de Praga Amb l’establiment del règim nazi s’exilià, primer a Londres i el 1936 a Israel Fundà i dirigí les Publicacions Musicals Israelianes  1949-82, mitjançant les quals contribuí al desenvolupament de la música moderna i d’avantguarda dels compositors israelians Feu conferències a Europa i als EUA i escriví nombrosos articles per a diferents publicacions La seva recerca se centrà en el primer estil simfònic i, en particular, en…

Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928

Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia Publicà, entre d’altres, Vento Ferido 1967, Cambio en tres 1969, Xoguetes pra un tempo prohibido 1975, Os escuros soños de Clío 1979, Ilustrísima 1980, Os mortos daquel verán 1987, Deus sentado nun sillón 1996, A vida de Anxel Fole 1996, Anxel Fole escolma de textos 1997, Xoguets para un tempo prohibido 1997, A vida o Padre Sarmiento 2002 i, pòstumament, O sol do veran 2003, premi de la Crítica