Resultats de la cerca

El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata

A Hamburg edità la Bibliotheca graeca 1705-28, en 14 volums, i la Bibliotheca latina 1697, en 2 volums, enumeracions bibliogràfiques d’autors grecs i llatins, així com la Bibliotheca latina mediae et infimae aetatis 1734-36, en 6 volums, que representa el primer repertori científic de la literatura medieval És també autor d’un recull d’escrits extracanònics i apòcrifs de la Bíblia

Pel fet d’haver participat en un complot fracassat, hagué de traslladar-se a Rússia En missió diplomàtica al servei del tsar, anà a la Xina 1675-78, cosa que li serví per a escriure dues obres d’un gran valor documental Itinerariul siberian ‘Itinerari siberià’ i Descrierea Chinei ‘Descripció de la Xina’ Traduí del grec la Bíblia 1667 i una primera història de l’imperi Otomà

Sacerdot 1913 i abat dels canonges regulars del Laterà, fou professor d’història del cristianisme a Bari 1950-64 Estudiós de la Bíblia i els orígens del cristianisme, la seva producció comprèn, entre altres estudis, la versió i els comentaris de Jeremies, Job i Càntic dels Càntics, la Storia d’Israele 1932-34, la Vita di Cristo 1941, Paolo Apostolo 1949, Giuliano l’apostata 1956, etc

Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant i hagué de fugir a Londres A Estrasburg preparà l’edició de la seva versió castellana de la Bíblia, que aparegué el 1569 A més d’aquesta traducció, que fou revisada posteriorment per Cipriano de Valera , escriví un llibre sobre l’Evangeli de Mateu 1573 i deixà unes cartes i altres escrits

A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC

Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609

Juntament amb Sodoma, fou destruïda pel foc a causa de la corrupció dels habitants

És escrit en grec, i el problema de la seva redacció encara no ha estat resolt La seva atribució al Baruc de la història ja és abandonada Hom pot considerar que fou redactat vers el s II aC